El company Sebastià Bennasar ens recordava, fa pocs dies, en un article a Vilaweb, que s'acaben de complir 25 anys de la mort de l'escriptor Josep Maria Palau i Camps.
Palau i Camps va néixer a Barcelona el 10 de març de 1914 i va morir a Palma el 17 de juliol de 1996.
Gestor turístic de professió, des del 1941 s'establí a Palma, vivia al costat de la plaça de les Tortugues.
En poesia publicà Mosaic d’espurnes (1951) i D’Orient a Occident (1959), i estrenà i edità obres de teatre: S'ha venut un home (1957) i Del cel i de la terra (1974). A part el llibre costumista sobre Palma Carrers, places i un rellotge (1959), escriví novel·la realista (Els trasplantats, 1962; El sol surt al crepuscle, 1993), policíaca (Assassinat al club dels poetes, 1983) i sentimental (Aquesta mena d’amor, 1985).
Va ser un dels fundadors de la Societat d’Història Natural de les Balears, vicepresident de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i directiu de l'Obra Cultural Balear.
Vaig conèixer en Palau i Camps quan jo era un jove voluntari de l'OCB i ell era membre de la Junta Directiva de l'entitat, en aquells temps, no hi havia correu electrònic, ni fax, així que jo li duia el correu intern. Li professava una gran admiració producte d'haver llegit 'Assassinat al club dels poetes', lectura obligatòria de l'institut, que m'havia apassionat.
Ara que fa 25 anys de la seva mort, seria ben interessant i oportú recuperar la seva memòria amb qualque mena d'homenatge.
Una molt bona aportació de Palau i Camps a la divulgació de la literatuura en català va ser, precisament, les seves novel.les de lladres i serenos, tal com es va de ominar en aquell moment. Les aventures de l'inspector mallorquí Arbós. Novel. les entrtingudes i originals. Palau, igual que Pedrolo i altrres escriptors catalans, varen fer, en aquell moment, una literatura popular de qualitat i oportuna que va ser molt útil per al foment de la lectura de llibres en la nostra llengua.