Pobres polítics, fan pena a vegades, tant poden fer pena com ràbia. Podem passar d’un extrem a l’altre en qüestió de segons, segons n’escoltem un o un altre. A vegades llegim que l’alimentació de certs animals com les vaques pot causar problemes de formació d’anhídrid carbònic i de canvi climàtic. Si qualcú s’ho creu i ho explica a través d’un article, explicant que és millor ser vegetarians o vegans, se li podran tirar damunt uns quants o molts comentaristes que li parlaran de les virtuts de ser carnívor o de l’ajuda al canvi climàtic que poden fer també els que no mengin carn, però si això se li ocorre fer-ho a un ministre d’Esquerra Unida en representació d’Unidas Podemos, com és Garzon, se li tiraran damunt una quantitat immensa de polítics que com a falcons i voltors voldran consumir i menjar-se la víctima, que només es podrà salvar si la cessen. I això és el que ha passat aquesta setmana, encara que cadascú feia anar l’aigua al seu redol i així el Casado donava la culpa d’això a tot el Govern i els deia que no eren ningú per dir que no havien de consumir carn a casa, que el que havien de fer era anar-se’n a casa seva. El que serà enviat a casa serà ell per la presidenta de Madrid Ayuso que es va passejar per la Moncloa com si fos la cap de llista del PP i de tota l’oposició. Tots aquests esdeveniments em feien pensar en l’expresident Aznar que quan ja no comandava i la Direcció General de Tràfic feia una campanya de no beure si havies de conduir, ja que no podien conduir per nosaltres. Ell bramava a tots els vents: “I qui t’ha dit que vull que condueixis per mi? Deixa que begui el que vulgui que no faig mal a ningú i no et posis en la meva vida”. Així fanfarronejava qui havia comandat l’Estat espanyol i havia mentit i creat corrupció a rompre. Així que un fa pena i els altres, tots de dretes (i no és casualitat), fan ràbia. Però el món continuarà rodant igual. El món no té cura a gust de ningú, per sort.

Espanya ens ensenya el que farà amb els béns de Moreno si ho creu convenient... o no farà falta. Resulta que l’expresident de la Generalitat Artur Mas i resta d’encausats se’ls va demanar uns doblers com a multa, molts de doblers per evitar la presó, per haver impulsat la consulta del 9-N. Es veu que molts varen presentar immobles com a aval, mentre feien recursos. Ara el Tribunal Suprem ha mantingut la sentència del Tribunal de Comptes, que ja vaig parlar de qui era aquest tribunal a l’article de la setmana passada. Es vol que s’enviin els doblers a la Generalitat per retornar les quantitats que es varen gastar el 2014. Per això es passarà de l’embargament preventiu dels immobles a la subhasta d’aquests si no s’abonen els doblers requerits. Així que activament o per mor de l’embargament i la subhasta s’han de pagar uns cinc milions d’euros, que són els diners que esperen treure de l’operació. Uns quants dels encausats poden perdre el pis o la casa que tenen a Barcelona. No miren prim a fer mal. Varen propiciar una consulta i això és un delicte molt greu per a Espanya. Això com que no ho aturarà el Tribunal Constitucional hauran d’acudir al Tribunal d’Estrasburg.

En contra dels independentistes no hi ha solament els comentaristes que solen atacar el tema en aquests articles i la majoria d’espanyols condicionats i adoctrinats pels mitjans de comunicació i la política de dretes i també els d’esquerres que amb la seva ambigüitat també són còmplices, sinó que fins i tot hi estan en contra els hereus dels que per la seva actuació han estat empresonats, és a dir, la Generalitat, els que la governen, ha col·laborat en la persecució judicial de l’independentisme i la dissidència política fent d’acusació particular i participant activament en la repressió de l’estat des de la fase judicial, com ha estat el cas del judici que ara l’Audiència de Barcelona ha confirmat la condemna d’un any i mig de presó imposada a Marcel, el primer manifestant independentista detingut en els talls que es varen fer de l’avinguda Meridiana de Barcelona contra la sentència del procés. La Generalitat va ser part acusadora i va demanar sis mesos de presó i 5.000 euros de multa. Ha estat condemnat a un any i mig de presó, 360 euros per un delicte de lesions i 1.350 euros per indemnitzar l’agent lesionat. Se l’havia acusat d’empènyer un agent que s’havia fet una petita lesió a un dit de la mà. El jutge no va voler creure la seva versió ni la d’un testimoni que va dir que una empenta d’altres manifestants va fer que agent i acusat caiguessin en terra. Com que el jove era militant d’Arrran... forçosament havia de ser culpable.

El PP té dos diputats catalans al Congrés, un d’ells és Cayetana Álvarez de Toledo, aquella que Júlia Otero va explicar que quan ens parlava semblava que ho feia al servici; doncs TV3, aquella que la diputada anomena “secta pueril y grosera”, la va entrevistar. Quina no seria la sorpresa de molts televidents, que varen haver d’aguantar que se l’entrevistàs en castellà, quan tothom sap que entén perfectament el català, ja que en els debats electorals a TV3 mai no va necessitar orelleres ni traducció simultània i a més, aconsegueix que TV3 falli en el seu propi llibre d’estil i en el seu objectiu que és promocionar el català, donant un clar exemple de subordinació.