Normalitat
Fent un tomb pel Passeig de ses Figueretes, escolt els infants de pares marroquins que estan jugant al futbol. Entre ells parlen espanyol. Quan s'adrecen a les mares, sempre amatents, emperò, parlen (deduesc) àrab (segurament dariyya) o amazic. No en sé prou per distingir-ho. La seua llengua materna és una de les dues, però la llengua en què parlen entre ells (encara que siguin molt jovenets; n'hi ha que deuen tenir no més de quatre o cinc anys) ja és una altra. La mateixa observació la podem fer referida als fills d'un grup de membres de la colònia peruana de Frankfurt: amb els pares parlen espanyol, però entre ells ja parlen alemany amb tota fluidesa. Ho veim també a les barriades de París o de Brussel·les: els mateixos infants que parlen àrab o amazic amb els pares s'interrelacionen entre ells en francès. Com devia passar amb els fills d'emigrants eivissencs a Cuba o a l'Argentina.
També a Opinió
- Un vídeo del Govern sobre l'ús responsable de l'aigua rep una allau de crítiques: «S'ha de tenir un bon fetge...»
- L'Ajuntament de Palma demana la destitució immediata del regidor de Mobilitat
- El 78,5 % de les famílies de les Illes Balears varen triar el català com a llengua a l'escola
- Jaume Alzamora dimiteix de tots els seus càrrecs a Més per Mallorca
- Un grup de joves menorquins responen a les provocacions espanyolistes durant l'acte de Ses Avellanes de les festes de Sant Joan
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.