Temps de soroll i espectacle

Però la dosi d'espectacularitat que ens trobem a gran part d'aquestes notícies, programes i tertúlies diverses, distorsiona allò que hauria de ser l'essència de les notícies o els temes tractats i debatuts als programes d'aquesta naturalesa. Ja s'entén que l'espectacle, porta inevitablement aparellat determinats nivells de soroll.

El problema rau però, quan els decibels i les ànsies d'alimentar el xou per a retenir o sumar audiència, eclipsen un contingut que hauria de ser degudament tractat. Més enllà de la distorsió que suposa pels que rebem la informació i de l'estil poc rigorós de fer periodisme, ens afecta al nostre dret com a ciutadans d'estar ben informats.

El soroll és igualment excessiu en la política. On hi hauria d'haver diàleg, acceptació de la diversitat i de les diferències d'opinió o consensos en qüestions gravíssimes com la pandèmia, veiem i sentim crits, insults i una col·lecció d'actituds antidemocràtiques que en un parlament d'un estat europeu no haurien d'estar permeses.

I òbviament, entre soroll, sensacionalisme, temes seriosos contats com si ens parlessin d'un vulgar serial i fake news, es fa difícil imaginar una ciutadania ben informada, amb criteri propi i que destria el gra de la palla de forma critica. Mentre contrasta assossegadament, enfocaments diferents però alhora creïbles. Llàstima. No són, llevat d'honroses excepcions, els mitjans als quals hauria d'aspirar una societat avançada.