En vista de l’èxit de les eleccions a Madrid el PP ha posat en marxa l”Operació Pallassa”. La primera víctima n’ha estat Biel Company, pel sistema tradicionalista de la coça al cul, com ja varen fer amb el sen Cañellas.

Els motius no interessen ningú, o estan empegueïts d’explicar-los. És curiós que quan els enxampen amb les mans a les trampes diuen, la premsa madrilenya sobretot, que el PP no s’ha explicat bé (els falta pedagogia en embambar com te roben sense que te n’adonis). De Cañellas es va dir que seria pel cas Túnel, però no pot esser, precisament per aquelles calendes el PP estava en el projecte de la caixa B i el que després es pogués dir cas Gürtel o qualsevol dels centenars de casos i derivats que afecten el partit.

Posant-nos de part del misser del dimoni diríem que Cañellas i Company comparteixen esser massa mallorquins, cosa que des del Madrid re-centralitzador els toca els nassos de bon de veres. També pot esser un avís definitiu: “Ya está bien de mallorquinos”. A l’estat de les essències del Dios-Patria-Rey, amb Madrid com a únic referent ja no poden estar pendents de pagesades. Si se’n toquen els dallons que es buidin les Castillas que els envolten, que no faran amb les províncies ultramarines.

El PP anava a la baixa de feia bastants d’anys, amb l’única excepció de Galícia, que és un cas semblant a les Illes, però amb una diferència significativa, i és que allà han conservat la majoria i continuen governant, a més que Feijó, el president d’allà, ben bé podria haver ocupat el lloc de Casado, cosa que no ha fet perquè, amb molt bon criteri personal –que no és a l’abast de tothom–, s’ha estimat més regnar a la seva regió que fer de moneiot per tot España. I amb això arriben les eleccions de Madrid, que no feien falta: ha estat una jugada populista que ha costat molts milions per tornar allà on eren, certament amb un resultat espectacular per a la presidenta Ayuso, i ben igual de cert, amb la campanya més grollera que hom pugui recordar, sota el lema, o gairebé: “Libertad, cañas y barro”.

El cas és que varen guanyar per golejada i el PP, que estava en estat de xoc, no tan sols es va reanimar sinó que va perdre l’oremus, a part d’una amnèsia esquizofrènica pels casos de corrupció encara vigents que no s’entén com poden mantenir l’equilibri. L’estratègia és renegar del passat i alhora clonar “Ayusas” a cada província.

El handicap és que renegar del passat és impossible perquè és el mateix present: els innumerables casos de corrupció continuen, s’inflen, les sentències judicials ho reblen i ja estan acorralant Rajoy. Ja han enxampat Cospedal i el seu marit López del Hierro, que per cert ningú no sap que hi pintava, en tots els casos de corrupció, però “estaba allí”: a la llista de Bárcenas, a la plagueta de Villarejo, amb Jordi Pujol el jove... fins i tot d’això de portes giratòries reservat a ex ministres, que les empreses de l’Ibex te paguen un potosí per a no fer res: també.

Si el PP actual no té passat, Aznar, com a mòmia n. 1, ja s’hauria d’haver retirat, doncs encara brama talment el “martillo de herejes” d’ultratomba, si fa falta retorçant la història d’España fins a la nàusea, mentre que de la caixa B, que és el que cal aclarir: “Yo no sabía nada”. Un clàssic, d’altra banda.

A les Illes el més semblant a n’Ayuso és na Prohens, amb això estarem tots d’acord. Prohens fins i tot li guanya a fer ganyotes, els de Polònia ho tindrien facilíssim, si pintàssim res en la política nacional. Afortunadament l’antologia dels disbarats ja està copada per la madrilenya i aquí no passarem tanta vergonya. De moment ja ha fet la pallassada davant el Hat Bar. Vejam quins altres sketchs ens preparen. A Catalunya tenen el Polònia i aquí tenim na Prohens en viu. No és el mateix, però és ‘lo nostro’.

Carlos Delgado s’havia fet famós a l’Ajuntament de Calvià per posar vuit querelles contra Margarita Nájera, aleshores batlessa. Va esser tot un precedent del circ actual, amb la premsa de banda sonora i moltes funcions. Una de les querelles era perquè la batlessa s’havia comprat uns mocadors en un viatge: redoble de tambors a la premsa. No degué esser només per això, però en les pròximes eleccions va guanyar Delgado. Les querelles ideades per qui seria l’infaust conseller de Turisme del Govern Bauzá quedaren en no-res, però el ‘calúmnia que cosa queda’, havia funcionat.

Ara la Fiscalia demana un any i nou mesos de presó i multa d'un milions d'euros per a Delgado pel cas Calanova. Per imputar Delgado i Cospedal els jutges s’ho han estat pensant devers set anys. Per empresonar els polítics catalans, i el president d’Òmnium Cultural, es varen reunir d’urgència en cap de setmana. Els del cas CDR (aquí sí que la premsa madrilenya bramava com a posseïda) els varen empresonar a priori per...? escarment exemplar? Por España?

La caixa B, les clavegueres de l’estat per protegir el partit més corrupte, demanar firmes per a què Jordi Cuixart continuï en presó... Todo por España? Todo contra Cataluña?