El president ha quedat sense tallafocs. Subtilment li han fet tallar la coeta al qui exercia de ca de bou, ni ell mateix se n'ha adonat. Sánchez s'enfronta en solitari a un assetjament planejat. Rebrà de per tots costats.
El Suprem ha donat el tret de sortida d'una campanya electoral que comença amb dos anys d'antelació i que es fa coincidir amb la presa de possessió del 132è president de la Generalitat de Catalunya. No és casualitat.
La sòbria toga negra no impedeix jugar a cara descoberta. "Seria més útil que digués (fent referència a Sánchez) que necessita a aquests senyors per continuar en el Govern, i que per això, els va a indultar", extret de l'anàlisi que la jurista y catedràtica de Dret Constitucional, Teresa Freixes, fa de l'informe de l'Alt Tribunal a La Razón. Freixes ja ens hi té acostumats a aquestes afirmacions. Li hem sentit dir que: "Puigdemont va pegar un cop Estat en tota regla".
És, precisament, amb aquest "cop d'Estat" amb el que juga i jugarà PP i Vox i ho faran sense cap mena de complexos.
La caverna mediàtica ha tret l'armament pesant. Casado arenga els nacionalistes espanyols, els prepara pel combat. "Han arribat massa enfora". "Els espanyols se'ns acaba la paciència i a vostè (Sánchez) se li està acabant el temps". Amenaça.
Cada quaranta anys hi ha un trencament a Espanya. Aquest país mai ha viscut una revolució de veritat. Són les mateixes famílies qui manegen els fils de poder, i el seu poder passa de generació en generació. El periodista Joan Riera en va fer un raonament lúcid i detallat d'aquesta afirmació en la presentació de la seva novel·la La memòria esclava al Club Pollença. Riera va retrocedir en temps, saltant de quaranta en quaranta, per acabar sentenciant que ara ens tocarà viure el punt d’inflexió al qual s’arriba després d'aquests quaranta anys.
