algo de nubes
  • Màx: 20.27°
  • Mín: 13.74°
15°

President de la Generalitat de Catalunya: no és com comença, és com acaba

Conec en Pere Aragonès des que (ell) era un al·lot. És la primera vegada que puc fer una afirmació així respecte d'un president de la Generalitat, la qual cosa no només vol dir que ell és molt jove...

Si ha arribat tan jove a la presidència, no és només perquè estigui prou preparat, sinó perquè als que els 'tocava' són a la presó o a l'exili.

De fet, la veritat històrica és que bona part dels presidents de la Generalitat de Catalunya dels darrers segles, han acabat perseguits per l'Estat espanyol. Amb alguna poc honorable excepció.

Poques persones han passat per la presidència de la Generalitat de dalt sense pena ni glòria. El cas més extrem és el de Lluís Companys, que va ser, primer detingut i empresonat pel Govern de la República espanyola (1934) i, anys més tard, quan era a l'exili, va ser detingut per la Gestapo nazi i entregat a les autoritats franquistes que el varen afusellar (1940). De fet, Companys és l'únic president d'un país europeu, elegit democràticament, que ha estat afusellat.

Per entendre encara millor de què va això, podem aportar el cas de Josep Tarradellas, investit com a Marquès de Tarradellas pel lladre Juan Carlos de Borbón, que li va agrair «la prudència, esperit de col·laboració i patriotisme posats de manifest i la seva participació activa en el procés de la transició política i l'interès i encert amb què fomentà, dins de la Indissoluble unitat de la Nació espanyola, proclamada en la Constitució, l'autonomia, la cultura, les tradicions i institucions de Catalunya i les seves relacions amb tots els pobles d'Espanya...»

I més revelador és el cas de Jordi Pujol, la família del qual es va enriquir de manera escandalosa i sospitosa durant els anys que va fer allò que el Borbó lloava a Tarradellas i que, ves per on, quan ja no va poder mantenir més l'engany i va reconèixer que ja no li quedaven arguments per combatre els independentistes, va començar a sortir tota la brutor...

Em definitiva, alguns presidents han acabat recompensats. La majoria, han acabat represaliats.

És poc rellevant com hagi començat Pere Aragonès. Veurem com acaba.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.