Ja sé que n'hi haurà que diran que sempre remug. Però és que, com diu la cançó d'En Tomeu Penya, 'si no ho amoll me farà mal'. Més envant ja vos diré de què parl. Però primer vull contar una anècdota que va succeir a l'encarregat de compres d'un hotel.

Era un hotel de la costa manacorina. No diré quin perquè la feta que vull contar ja fa molts d'anys que va passar i, en aquest hotel, les coses tant poden haver millorat, com estar igual, com haver empitjorat. I a més, la feta podria esser passada, tant llavors com avui, a qualsevol hotel de Mallorca. La qüestió és que l'encarregat de la cuina, vénc a dir el 'xef', un estiu, per més fer, va tenir la idea d'oferir no cada dia però sí adesiara, de tant en tant -crec que ell volia que fos un dia en la setmana- menjar típic mallorquí als turistes clients. Va fer dur vi fet aquí, figues fresques amb la fruita, i també de seques, encistades, amb el plat dolç. Sé que també va comanar sobrassada per oferir-ne entre els embotits que posaven a triar en el menjador per berenar el dematí. I ja no me'n record quins eren, la resta de productes típics mallorquins que va comanar el xef de la cuina de l'hotel.

Quan el director de l'hotel ho va saber, el va enviar a demanar. Hi compareix el xef cuiner

-Bon dia, Director. Què hi ha de nou?

-Bon dia. M'han dit que has fetes dur figues seques, sobrassada, vi de Mallorca i no sé quantes de foravilerades més.

-Exacte. Foravilerades, no. Vull oferir an es clients lo típic d'aquí, que no se'n tornin en es seu país sense haver tastat res típic de Mallorca. Es mateix temps, amb això es nostro hotel se destriarà de la resta. Destacarà, si feim sa prova un parell de setmanes i va bé.

-Això és un establiment turístic. No una casa de foravila. Si tornes repetir res d'això, parteix a un altre hotel. Aquí no hi tendràs cap feina. Axí és que estàs advertit.

El xef va romandre de pedra. Però, davant la determinació del Director, se'n va afluixar, d'insistir-hi:

-Entesos, Director.

I ja no hi va haver segon dia de tast de productes mallorquins en aquell hotel.

Tot això ho vénc a dir perquè cada any, la darreria de maig i la primeria de juny, a Manacor hi ha les Fires i Festes de Primavera, que acaben amb una gran desfilada de carrosses. Enguany, com que, per mor del covid, encara és massa prest per amollar-nos a fer caramull, l'Ajuntament ha promogudes activitats alternatives, una de les quals és la campanya 'Manacor encantat'. Aquesta iniciativa consisteix en una exposició de figures fantàstiques per les principals places i carrers de la ciutat, amb la intenció de fer-hi trescar la gent, a fi de donar vida als comerços, que enguany han patides tantes de dificultats amb les restriccions de la pandèmia.

No pos gens en dubte ni una mica que la intenció de l'Ajuntament de Manacor amb aquesta campanya és bona. Me trec el capell per la mà de mestre que han tenguda els artesans que han fetes amb tan gran encert les figures del bosc encantat: un gnom, una fada, un pegàs, un arbre/home, un drac, i no sé si en deix cap. Però pens que no podem perdre de vista que Manacor és el poble de Mossèn Alcover, que és qui va trescar Mallorca poble a poble, pam a pam, per arreplegar-hi les rondalles que els nostres padrins i repadrins contaren als seus fills, néts i renets un enfilall de generacions. I així com les escoltava, les escrivia per a les futures generacions. Amb la campanya de 'Manacor encantat', hauríem tenguda una gran oportunitat de fer conèixer als infants d'ara qui eren (més ben dit: com que les Rondalles són immortals, qui són) En Vit, En Joanet i es set missatges, En Martí Tacó, Na Magraneta, En Joanet de sa Gerra, En Pere de sa butza, la Princesa Bella, la flor romanial, En Gostí lladre, En Joanet de l'Onso, es jai de sa barraqueta, N'Espardenyeta, En Pere Poca-por, En Pere Catorze, la Princesa Aineta, i una mala fi que no acabara mai de personatges fantàstics, sortits de la imaginació i de l'ànima del poble mallorquí.

Com he dit de totd'una, no retrec res a ningú. Al contrari, enhorabona als qui han concebuda la idea de 'Manacor encantat' i han tenguda la bona traça de dur-la a terme. Però sí que suggeresc que, en tornar-se esdevenir una ocasió d'endiumenjar Manacor o qualsevol altre poble de Mallorca de fantasia per als infants, no la tudem fent, ni aposta ni per descuit, com el director de l'hotel que he dit en el començament, que estava estugós de les nostres arrels i tradicions. La causa de Mossèn Antoni Maria Alcover, de fer reviscolar la Tradició mallorquina, avui ,en plena època de la globalització, és més actual i necessària que mai.