El passat divendres, dia 30 d’abril, la Sala de Música del Casal Balaguer de Palma es convertí, com en altres esdeveniments relacionats amb Biel Mesquida, en el punt de partida d’una mena de big bang poètic, si em permeteu la comparació amb la teoria sobre la creació de l’Univers.
La tertúlia, organitzada per Àngels Cardona, Maria Victòria Secall i Maria Barceló, comptà amb la participació d’una vintena de persones que, no cal dir-ho, aportaren opinions, observacions i un debat ric amb l’autor. Evidentment, se seguiren totes les normes vigents i les recomanacions dels vigilants del casal perquè aquests actes culturals siguin segurs.
Sentir parlar Biel Mesquida del seu darrer poemari Carpe momentum no deixa indiferent ningú, sap seduir amb la paraula, convèncer, fer estimar la literatura i la cultura i, no cal dir-ho, la nostra llengua. A més a més, no dubta a comprometre’s, arriscar-se a fer-nos partícips de les seves inquietuds i mostrar-nos els moments més íntims relacionats amb el desig, l’amor, les pors o els dubtes de l’existència.
Carpe momentum constitueix un llibre de llibres, com veurem a continuació, d’una riquesa extraordinària: El recordador (llibre primer), El llegidor (llibre segon), El sentitdor (llibre tercer) i, finalment, Ars Amandi que clou el llibre en un espectacle intel·ligent de pensaments i sentiments. Els mots de Biel Mesquida, com el de qualsevol gran escriptor, s’assenten sobre uns fonaments sòlids que tenen la base en les veus d’altres escriptors que, per dir-ho de qualque manera, l’han alimentat al llarg dels anys. Carpe momentum està farcit de citacions de tota mena i de totes les èpoques o disciplines: Ramon Llull, Paul Cézanne, Yeats, Barthes, Leopardi, Joan Vinyoli, Blai Bonet, Ezra Pound, Víctor Català, Proust, Shakespeare, Dant, Foix, Kavafis, Cervantes, Mercè Rodoreda, Lewis Carroll, Joan Alcover, Luis Cernuda... I me’n deix moltíssimes, però això és ben igual que quan miram les estrelles una nit i ens meravellam amb la creació que ens envolta, cada dia en descobrim de noves que ens guien pels viaranys de l’existència. Naturalment són els grans mestres que amb les paraules ens fan companyia i ens ensenyen el camí per entendre els nostres pensaments i dubtes més profunds.
Si obrim la ment, ens adonarem que Carpe momentum no s’atura quan s’acaben les pàgines físiques del llibre. Es continua dilatant i expandint com l’Univers mentre travessa les ments d’aquelles persones que s’hi acosten i els convida a continuar fent viva la paraula i la literatura.
Biel Mesquida ens recordà que la lectura és esforç, que cal llegir i rellegir i arriscar-se a excavar en la consciència on, de ben segur, trobarem un tresor que serà el nostre propi recorregut per l’existència.
Finalment, vos deix amb un tast poètic:
CLAROR D’AQUÀRIUM
Poses adob a la paraula
que escultures amb argila
de llengua i de paisatge.
Més tard quan confegesquis mots
un aleteig de frases
et dirà si les notes
s’avenen i s’encontren
en concert.
Referència: Carpe momentum. Biel Mesquida. Jardins de Samarcanda. Cafè Central / Eumo Editorial (2021).
