La setmana passada, Vicent Marí, president del Consell Insular d'Eivissa, es va entrevistar amb l'ambaixador del Regne Unit a Espanya, Hug Elliott, i li va demanar que diferenciï Eivissa i el conjunt de les Illes Balears de la resta d'Espanya a l'hora d'establir criteris sobre mobilitat dels britànics aquest pròxim estiu. Va argumentar que a les nostres illes s'han fet mols esforços per minimitzar tant com fos possible els efectes de la pandèmia i que seria molt injust que els mals resultats d'altres territoris del mateix estat tenguessin un efecte negatiu sobre el nostre sector turístic.

M'imagín que sense prentendre-ho, el president del Consell d'Eivissa va posar sobre la taula una qüestió que serà fonamental per a la supervivència econòmica tant de la nostra illa com del conjunt de les illes Balears: la diferenciació en relació a (ell hi afegiria “la resta de”) Espanya. Perquè fer les coses com (la resta de) Espanya només ens porta problemes. I precisament la crisi causada per la Covid-19 constitueix un element que permet que aflorin de manera molt clara i que tothom els puga detectar sense gaires dificultats.

Quan escric aquest paper, uns quants dies abans de ser publicat, ja sabem que hi ha com a mínim cinc o sis illes gregues que han acabat el seu procés de vaccinació i tenen tota la població (el cent per cent, per si algú dubta què vol dir tota) immunitzada contra el virus causant de la pandèmia. Aquest era un dels objectius que es marcava el sector turístic en aquesta zona clarament competidora amb les Illes Balears. Record que fa algunes setmanes, des d'aquesta mateixa tribuna, em vaig demanar si tenia més poder l'amo d'un hostal a qualsevol d'aquestes illes que el govern de les Illes Balears a les suposadament nostres. Si ho hem de mesurar per l'eficàcia vaccinadora, la cosa queda fora de tot dubte. Ara, en aquest moment, les illes gregues que ja han aconseguit immunitzar tota la població es venen com a “illes lliures de covid” i afegeixen un atractiu per als visitants que vulguin anar-hi. Si creuam aquestes illes lliures de covid amb el fet que al Regne Unit ja hi ha més del seixanta per cent de la població vacunada, convendrem que per als britànics viatjar a les illes gregues suposa un punt de tranquil·litat extraordinària: tècnicament, en aquestes condicions, per a ells, els efectes de la pandèmia estan superats.

Mentrestant, a les latituds caribenyes, els empresaris turístics s'han afanyat -tal i com ja havien anunciat fa mesos- a comprar vaccins a la Xina (de tres o quatre farmacèutiques xineses diferents) per immunitzar els seus treballadors tan aviat com sigui possible. Vol dir que els Escarrer, Riu o Matutes tendran els seus treballadors a Amèrica vaccinats abans que ho estiguem els ciutadans de les Illes Balears, amb tot un parell de governs procurant per nosaltres. Se'n diu, senzillament, eficàcia. I no es tracta d'una eficàcia en abstracte, sinó de l'eficàcia que et dona el fet de poder actuar amb autonomia.

Teòricament, sobre el paper (si més no sobre el paper de l'Estatut d'Autonomia), les Illes Balears som una “comunitat autònoma”. Tenim autonomia. Però autonomia, per a què? Els fets demostren que no tenim autonomia ni per a fer el que els empresaris baleàrics fan amb tota normalitat a l'àrea del Carib. Com evidentment, tampoc no tenim autonomia per fer el que Saarland (capital Saarbrücken) fa també amb tota normalitat en relació a la gent que viu dalt el seu territori. Ni per fer el que els minúsculs trusts empresarials de les illes gregues han aconseguit, no sé fent quin tipus de palanca, treure de l'estat grec, que no es troba precisament en condicions d'anar tirant coets, però que fa l'efecte que actua, en relació a la pandèmia, amb més eficàcia i determinació que d'altres que es consideren molt més avançats.

Paradoxalment, l'autonomia de les Balears no permet al nostre govern d'organitzar pel seu compte la compra de vaccins, ni el transport de les dosis al nostre territori, ni, per tant, l'administració de les dosis de la manera més adequada per poder aconseguir un objectiu similar al dels hel·lènics esmentats: aconseguir que tota la població de les Balears estigui vaccinada abans de l'estiu (i, per tant, que les nostres illes siguin territori lliure de covid, atractiu turístic clarament afegit als tants que ja ens són propis).

El president del Consell d'Eivissa, a l'hora de buscar solucions per a la temporada, mentrestant, es fia més de l'ambaixador del Regne Unit que no de l'eficàcia del govern balear o de l'espanyol. No sé si Hugh Elliot és conscient que, després de l'ocupació borbònica i del Decret de Nova Planta, a principis del segle XVIII, els eivissencs pledejàrem fortament perquè els britànics ens envaissin, com si fóssim Menorca, per treure'ns de damunt allò que se'ns hi venia i que encara no podíem avaluar en tota la seua dimensió.