Ara que tothom n'és un entès en vaccins, i dins aquest tothom s'inclouen els polítics i els mitjans de comunicació que els amplifiquen la seva veu, avars per aconseguir un miserable clic que els doni un segon d'alè de vida. Ara, també parlaré del vaccí i ho faré per posar de manifest un fet que ha quedat palesat durant aquesta pandèmia: Els polítics, d'ambdós gèneres, no estimen les dones.
Ara sabem que el 0,12% de les dones que prenen píndoles anticonceptives poden partir un trombo i, ho sabem, perquè han comparat percentatges (0,0001% trombo per AstraZeneca i 0,00008% per Janssen). I, potser, ho han fet perquè s'han adonat que havien arriscat massa en el joc i la partida no ha acabat, va per llarg. Mèxic és l'únic país que juga amb totes les cartes sense marcar: 'Pàtria' es diu el seu vaccí.
I és ara quan les dones tornen a servir d'excusa.
Les píndoles anticonceptives varen sortir al mercat el 1960 als Estats Units. Facin comptes. La xifra de dones que ha mort a l'any per prendre píndoles anticonceptives deu semblar insignificants a l'Agència Europea del Medicament (EMA). Es tracta habitualment de dones joves i sanes i qualsevol mort en una persona jove i sana sempre és una catàstrofe.
Per què els polítics, d'ambdós gèneres, d'arreu del Món no han aixecat la veu d'alarma i han aturat la venda de píndoles anticonceptives? Parlam de dècades. Per què l'EMA no ho ha paralitzat i ha dit, anem a estudiar-ho?
Simplement perquè no estimen les dones. Simplement no som iguals.
La Covid-19 evidencia, una vegada més, la desigualtat de gènere.
