La setmana passada, el 14 d'abril, commemoraren el norantè aniversari de la proclamació de la Segona Republicà espanyola. La commemoració coincidí amb la persistència de la situació pandèmica, i la indissimulada pulsió autoritària dels governants de mantenir les retallades al exercici de les llibertats democràtiques, com ara, la prohibició de la Delegación del Gobierno de repartir fulletons a la concentració del moviment de pensionistes celebrada dissabte a passat (mentre es pot, posem pel cas, fullejar els diaris que han passat per no se sap quantes mans a les terrasses dels bars), o l’entestament de la presidenta Francina Armengol de mantenir quelcom semblant al toc de queda una vegada el 9 de maig expiri la declaració de l’estat d’alarma (un entossudiment en una greu limitació del dret fonamental a la mobilitat que, tot indica, té a veure amb la incapacitat de governar democràticament una situació complexa, i tot al servei de garantir una hipotètica temporada turística). Amb tot plegat, els actes de commemoració dels noranta anys de la proclamació de la Segona República foren, arreu, modestos.

Emperò, entorn d'aquest aniversari, es va produir un esdeveniment força interessant: la publicació del manifest intitulat "Per un pacte de Sant Sebastià del segle XXI", signat pels dotze mitjans de comunicació-reflexió-debat següents: A Xanela, Nortes, La trivial, Sin Permiso, Sobiranies, Debats pel Demà, Agon, la Realitat, Maig, Viento Sur, i Arada. Fa no fa, són els mateixos mitjans que, el proppassat 10 de febrer, coincidint amb els 148 anys de la proclamació de la Primera República, ja en signaren un de manifest que titularen: "Repúbliques pels drets i les llibertats".

En el manifest publicat el 14 d'abril d'enguany hi ha, si més no, dues idees que em semblen força suggerents: Per una banda, la proposta de "bastir una estratègia per a un bloc republicà”, és a dir, una aliança que aplegui "el conjunt de les forces [polítiques, sindicals, moviments socials] que des del centre i des de les perifèries s'oposen al règim". L'altra qüestió especialment interessant és la reflexió sobre la necessitat d'una agenda comuna de lluita que hauria de bastir una estratègia per a un bloc republicà. Els mitjans que signen el manifest citen alguns dels continguts d'aquesta agenda, com ara, "amnistia, autodeterminació, renda bàsica, i un Green New Deal, pensat com a una transició ecosocial i feminista, incompatible amb el fetitxisme del creixement econòmic"; garantir "el dret a la participació popular mitjançant referèndums i iniciatives legislatives populars com el control i la revocació dels càrrecs polítics, a més a més d'una proposta de democratització del poder judicial ...", o "un nou contracte social contra la crisi de la COVID". Sens dubte l' aggiornamento de l'agenda política és una necessitat vital per a, en paraules del manifest dels dotze mitjans, "un nou pacte estratègic de canvi que doni protagonisme al conjunt de les classes populars".

Tanmateix, el gran valor de manifests com els d'aquests mitjans comunicatius (malauradament no n'hi ha cap d'illenc) és el fet de començar a posar fil a l'agulla per contestar a la pregunta clau: Què volem dir quan diem "República" com a escenari de futur?

Hi ha pressa en aclarir-ho, i molta feina a fer-hi, perquè o caixa o faixa; o repúbliques o barbàrie!