Dimecres 14 d’abril celebrem el 90è aniversari de la proclamació de la segona República espanyola l’any 1931. Com els darrers anys, hi haurà molts actes tant el mateix dimecres, concert a les 17 h a Ses Voltes organitzat per l’Ajuntament de Palma, homenatge als republicans al cementiri de Santa Maria a les 18 h, i molts més durant el cap de setmana vinent. Entre ells, us vull convidar al que celebrarem a Ciutat, dissabte 17, a les 12h del migdia, a la plaça de l’Olivar, convocat per la Comissió cívica formada per diversos col·lectius entre ells, les Fundacions Darder Mascaró.
Actes de commemoració, d’homenatge a aquelles persones que feren possible l’alegria, la il·lusió, i la responsabilitat, que es va viure a partir de la proclamació de la República i la fugida del Borbó, Alfons XIII. Persones, col·lectius, partits polítics iniciaren una etapa fructífera com mai s’havia viscut a l’Estat espanyol, rica en inversions culturals, creació d’escoles arreu del territori, en desenvolupament de les llibertats, el vot de les dones, el reconeixement del divorci, del dret a l’avortament, i tantes altres mesures socials, econòmiques i polítiques que es veren frustrades pel cop d’estat feixista del general Franco cinc anys més tard que provocà la guerra civil dels anys 1936-39.
Com titulava un article, enguany el republicanisme antimonàrquic és més present que mai, cada vegada més fonamentat pel coneixement de la riquesa del rei «emèrit» Juan Carlos de Borbón, fugit a cals seus «germans» d’Aràbia Saudita, per no fer front als seus deures amb la Hisenda pública i la justícia.
En un altre article ja us vaig recomanar el llibre L’armadura del rei d’Albert Calatrava, Eider Hurtado i Ana Pardo de Vera, editorial arallibres, i rocaeditorial, respectivament. Crec que ja duu dues o tres edicions, tant en la versió catalana com la castellana. Tres periodistes, que mostren una investigació implacable, sobre allò que s’ha anat forjant al voltant de la monarquia, l’armadura que protegia el Cap d’Estat des de l’etapa de la transició fins a l’abdicació.
Comença pel final, La fugida, segueix :El cop que va fundar el juancarlisme, Rei pobre, rei (molt)ric, Amics lleials, servents, cràpules i caçafortunes, Amants i socis, Dos reis i una legislació protectora, Tribunals a mida de la Casa del Rei, L’armadura mediàtica, Crisi institucional entre la Moncloa i la Zarzuela. Amb un epíleg súper actual L’armadura de Felip VI.
Només els títols dels capítols que us he esmentat ja donen una idea de la radiografia que trobareu de l’armadura creada en torn de Juan Carlos, protegit des del món de la política, l’empresariat, els mitjans de comunicació i la judicatura. Una recerca que posa en evidència allò que tothom sabia, des de l’enriquiment a base de «regals» i «comissions», fins a la seva vida amorosa, des de la mallorquina fins a alemanya... Es coneixia, és cert, però ningú deia res, ni els mitjans de comunicació, ni els representants polítics,ni menys els empresaris «amics» i els jutges.
Allò que no coneixíem tant i que descobreixen és el vistiplau del Borbó a la creació dels GAL, i l’enorme amistat, a prova de foc, d’en Felipe Gonzàlez, tant de President com després. De fet, és qui ha sortit amb més virulència contra les declaracions del líder d’ Unidas Podemos, Pablo Iglesias quan va saber de la fugida del Borbó.
Fixeu-vos que l’epíleg, l’armadura de Felip VI, explica les intervencions del Cap d’Estat actual des de la presa de «possessió», passant pel 2 d’octubre del 2017, i com passa a passa es va forjant, altra vegada, l’armadura dels «poders fàctics» al voltant de la monarquia.
Un llibre recomanable, que es llegeix d’una tirada com si fos un reportatge periodístic, que fonamenta amb raons inqüestionables el republicanisme que va creixent, dia a dia, entre la ciutadania, farta de tantes mentides, tants furts, tants escàndols d’una família amb antecedents familiars com els de l’avi i besavi Alfons XIII, recordem que motivaren la proclamació de la Segona República, fa noranta anys.
