Així almenys la gent veuria clarament com les gastam amb els arbres. Del que en diuen ‘parcs i jardins’ fa anys que hi ha moltes més crítiques negatives que elogis. Amb aquest panorama un polític mitjanament intel·ligent faria el colló tot intentant arribar a la pròxima legislatura sense que es notàs el seu pas, però a l’Ajuntament de Palma, incomprensiblement, com si estàs assessorat per un equip dels contraris, no se li acudeix altra cosa que embarcar-se en una campanya tan costosa com inútil.

D’entrada la propaganda institucional sobra quasi sempre, amb la crisi actual i de part d’un govern d’esquerres no s’entén. Els doblers d’això podrien anar a feines físiques, com acabar de dignificar el Canòdrom, que ja passa d’hora, i això hauria d’esser una feina normal d’una ciutat que s'expandeix. Ni hauria d’esser notícia, però a més que els eslògans utilitzats són de propaganda excessivament primària, com els anuncis de publicitat de la tele que t’ofereixen el producte «millor del món», i no ho és, ni prop fer-s’hi.

Per no anar més enfora, des d’aquesta mateixa plana denunciàvem fa mig any que la façana de Son Peretó feia oi al rei porc. Encara en fa. L’única resposta va esser apallissar els baladres, uns arbusts que, també s’ha dit prou vegades, llueixen molt millor com més enfora estan dels «jardiners», i la prova la tendrem d’ací a dos mesos i mig: bastarà comparar els baladres que s’han salvat «misteriosament» de les estisorades dels que ja han rebut: els primers s’ompliran de flors i els altres de polls.

El bellaombra de la capçalera és un poc més enllà, davant la biblioteca de Son Rapinya. Els bellaombres, i altres arbres i plantes de flors, podrien esser un atractiu turístic de primera, ja que són singulars pels quatre costats i no sobreviuen més amunt del Mediterrani. Enlloc d’això ja ho veim: una pallissa de ca. El de la plaça de la Reina ho va esser, un atractiu turístic, de casualitat, però també rebia pallisses i maltracte indocte, cosa que va accelerar que es morís amb deshonor... però la culpa, endevina: una cuca dolenta que era una plaga.

No gaire millor els va als bellaombres des Jonquet, als de dalt Murada, o als ficus de sa Llotja, Mollet, Líric... aquest darrer havia estat seleccionat com a «singular» pel mateix Ajuntament. A part, els bellaombres tenen una fisiologia molt diferent de la resta d’arbres típics, n’haurien de tenir cura exclusivament personal qualificat. De les pallisses de la resta d’arbrat viari... Puf!

L'oxigen es fabrica als boscos espessos, no al parc de la Mar, i el nombre d’arbres, fins i tot als boscos, és una dada enganyosa: a una superfície determinada, com més arbres s’hi posin han d’esser més prims, o sigui raquítics, aleshores més potencials productors de «plagues» (ara sí que...). I si encara els mantenen a base de pallisses, mai no arribaran a 16 m de diàmetre (200 m2), que és una mesura que està bé, tampoc no fa llarg. Es tracta doncs de tenir arbres sans i potents, no una filera de bastons cridant misericòrdia.

Que un arbre de 200 m2 que es tala es substituirà plantant... és mentida. Un arbre gros no es substitueix per res. La veritat física és que perdem 200 m2 de biomassa verda, el que passarà al cap de vint anys ja ho veurem.

L’estiu passat s’altre, les alzines del bosc de Bellver que havia plantat l’Ajuntament estaven mortuòries, les anava a regar l’amic Bernadí C. C., amb dos bòtils d’aigua a la motxilla. No és que m’ho hagi contat de conya, és que un dia el vaig acompanyar, i desgraciadament no és d’una anècdota, això de plantar i abandonar, a Bellver i a la resta, és freqüent, per no dir «normal». Això només és una petita mostra de què plantar arbres no vol dir res en absolut, i molt menys amenaçar que en plantaran. El problema és que surin, deixar-los créixer i, el que sembla utopia, que no s’hi acostin els apallissadors d’arbres. Per disminuir CO2 el que cal fer és no destruir ni un pam més de bosc, a part de ficar a la presó els que cremen el bosc, això de parcs i jardins, per fabricar oxigen... un zero a l’esquerra.

A part de propaganda i anuncis de bones intencions, les notícies habituals encara són de l’altra part de l’esquizofrènia: tala de pins al carrer dels Pins a Can Pastilla, ídem al carrer Adrià Ferran, pallissota al col·legi Marian Aguiló, mutilacions per tot que no han trobat lloc als diaris... Arrassades a places i carrers d’Alaró, Selva, Artà... Vejam on serà la pròxima pallissa, o arboricidi, no poden trigar gaire.