nubes dispersas
  • Màx: 29°
  • Mín: 22°
25°

Les illes... gregues

La civilització grega i la romana, simplificant-ho molt, varen constituir dos models pràcticament antagònics, sobre els quals es basteix l'antiguitat clàssica. Els grecs eren més aviat desordenats, creatius, exhuberants, explosius, genials, caòtics, dionisíacs, bons bevedors i menjadors, viatgers... No arribaren a constituir un imperi pròpiament dit, varen tenir tendència a la separació i fins i tot a la guerra entre ells. Discutidors, polemistes, sarcàstics, divertits i escandalosos varen crear una cultura d'una potència tan extraordinària que els romans els buscaven com a esclaus per ensenyar els seus fills. Malgrat tota aquesta dispersió, varen crear una cultura tan potent que els romans, amb un evident sentit d'inferioritat cultural davant ells, buscaven savis grecs com a esclaus per educar els seus fills.

Els romans, a l'altra banda de la balança, eren ordenats, treballadors, continguts quan tocava, mesurats, ponderats, erudits, anaven en fila i desfilaven en ordre, apol·linis, reclinats al triclini i quadriculant el món per fer-se'l a les mans. Qui discutia amb els jerarques ja havia begut oli, però potser es tractaria d'un oli silenciós, del mal que no vol soroll. Amb les seues legions, també varen controlar el món. I crearen el dret i i d'altres elements importants a l'hora de configurar imperis i, posteriorment, estats.

Més d'un mil·lenni i mig després de l'Època clàssica, concretament l'any 1830, Grècia es va constituir en estat, en independitzar-se de l'Imperi Otomà. Els grecs ocuparen un territori molt més petit del que ocupava l'antiga civilització hel·lenística. No en formava part Àsia menor (avui Turquia), ni l'antiga gran ciutat dels grecs (Constantinoble, avui Istanbul). I assumien un model que tampoc no s'adeia gaire amb la civilització antiga: copiaven la constitució de França i constituïen un estat més o manco jacobí, com tants d'altres a Europa. Una altra “région de la France”, que diria n'Aracil. Per tant, construïen un estat poc respectuós amb la diversitat i amb les seues minories nacionals. Sempre recordaré una discussió que vaig tenir amb diversos professors de la Universitat Aristotèlion, a Salònica (antiga capital de Macedònia), al voltant de la llengua i la cultura macedòniques i el seu paper a la Grècia actual. Vaig arribar a ser titllat d'”espia d'Skopje”, cosa que em va fer prou gràcia, tenint en compte que no parl macedoni i que tenc uns rudiments molt rudimentaris de grec.

El model d'estat grec modern no s'adiu gaire amb la seua geografia. Perquè si una cosa li queda a Grècia són illes. Per esmentar els arxipèlags, tenim les illes Cíclades, les illes del Dodecanès, les de l'Egea Oriental i les de l'Egea Septentrional, les Espòrades, les Jòniques, les Seròniques i Creta, al voltant de la qual hi ha un arxipèlag de només vint-i-una illes més. Noms com Mikonos, Milos, Paros, Patmos, Samos, Lesbos, Quios, Samotràcia, Tassos o Corfú són coneguts arreu del món. Icària o Ítaca encara ens remeten a símbols que tots els europeus i bona part dels humans feim nostres. Rodes és a l'imaginari dels catalanòfons i dels eivissencs en particular, ni que sigui perquè competim a l'hora de presumir de les nostres murades.

També s'ha de dir que tot aquest devessall d'illes més les costes de la Grècia continental no compten amb tantes places turístiques com la badia de Palma (si la cosa no ha canviat substancialment des de l'any 2000). I això que Grècia és una de les potències turístiques d'Europa. Però les Balears, en això del turisme, passam la mà per la cara a pràcticament tothom. La Commonwealth Mediterrània, per dir-ho usant els termes del president valencià Ximo Puig, constitueix la primera potència turística de la mar nostra. No debades, com apuntava Joan Fuster, fa sis-cents anys ja hi havia gent com el monjo Jep de Perigord que anava a València només pel gust de veure com era la ciutat.

Les illes gregues no tenen cap poder polític. Les Balears tampoc. I ara s'està en fase de prova del cotó per veure qui en té més. A Grècia, des de diverses illes, s'ha proposat que es vacuni contra la covid-19 la gent de determinades illes, tota la població, a fi i efecte de poder-les declarar “illes lliures de covid”, just per facilitar el turisme durant la temporada que ja tenim a les portes. Demanen ni més ni manco que carregar-se la unitat de criteri de vaccinació al conjunt de l'Estat per afavorir les poblacions de les illes, per no perdre la temporada. Potser des de 1830 ningú no havia tengut una tal gosadia.

I, mentrestant, a les Illes Balears, continuam esperant dosis que venen de Charleroi, passant per Madrid, passant per Guadalajara, tornant a passar per Madrid, per anar a Palma, per, si queda res pel camí, arribar a Eivissa uns quants dies més tard. Per anar-nos punxant seguint el criteri general del gloriós Regne d'Espanya. A fi i efecte, que, si tot va bé i res no ho desbarata, al mes de juny tenguem un trenta per cent de la població defensada del virus pandemista. Voleu dir que, en realitat, tendrà més poder l'amo d'un hostal de Rodes, Kios, Lesbos, Corfú o Tassos que no el Govern de les Illes Balears?

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Lluís Felipe Lorenzo García, fa 4 mesos

Gran. A vegades sembra que la Terra fa voltes i Espanya es Grecia classica i America el refugi de celtes, negres, romans i jueus... Una Espanya primerenca. Salut.

Valoració:0menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris