algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín: 11°
13°

El Museu de l’Aforisme

Tinc l’honor d’haver fundat, gràcies al suport i patrocini de la Corporació Municipal, ja fa més de dues dècades, a finals del segle XX, el museu més petit del món dedicat al gènere filosòfic i literari més breu que conec. M’estic referint al Museu de l’Aforisme. Era lògic que el situés al meu poble, Consell, al centre de Mallorca, lloc on vaig néixer i créixer, on hi he viscut tota la vida i on segurament hi moriré tota la mort. El Museu de l’Aforisme de Consell, del qual en soc Director per acord tàcit, és un indret únic, i va ser una gran satisfacció personal fer-lo tangible i obert al públic. M’alegro de tot plegat, i no ho dic per cap raó de vanaglòria particular, sinó per raons sentimentals i, sobretot, culturals. Aquest petit Museu de l’Aforisme posa Consell a l’esfera del pensament universal. En ell hi són tots els grans aforistes clàssics i contemporanis que el seu Director i la literatura filosòfica reconeixen.

M’alegro d’haver tingut ara la pensada d’evocar-ho, en aquests articles literaris, perquè el Museu de l’Aforisme significa, per a mi, l’essència de la lectura intel·ligent, poètica i juganera. Ho he recordat, en part força considerable, gràcies a la nova relectura que estic fent d’un llibret preciós de Jorge Wagensberg titulat “Sólo se puede tenir fe en la duda”. El mateix títol ja és un aforisme paradoxal de profunda i aèria densitat. Jorge Wagensberg, traspassat fa no encara tres anys, va ser un savi català d’ascendència polonesa jueva, doctor en física per la Universitat de Barcelona, i fundador del Museu de la Ciència CosmoCaixa, també de Barcelona. Potser, juntament amb Francesc Pujols i Joan Fuster, el més destacat aforista català del Segle XX i de començaments del XXI.

Com veiem, a bon sant m’encomano per parlar de museus i d’aforismes. El llibre que acabo de citar, publicat a principis de l’any 2018, està dividit en 36 breus capítols, però n’hi ha un que sembla escrit expressament perquè jo me pugui emmirallar en ell per redactar l’article que ara mateix estic fent. És el número 15, i es titula exactament “Los museus”. D’entrada, ja ens indica que un museu és un espai de trobada per a la inspiració. De seguida, mostra l’etimologia i la pseudònimia del mot: museu de musa, de música, de mosaic... Aquesta equivalència última, la de mosaic, trobo que s’avé del tot amb la idea que jo tinc d’aquest espai. Un museu és això, un mosaic que, com el mateix Wagensberg apunta, transfereix coneixement: art, ciència, tecnologia, història, antropologia, arqueologia, etc. En el meu cas particular, el del Museu de l’Aforisme, transmet pensament concentrat, en forma succinta i fragmentària, i en un estil lacònic i sovint lapidari, desproveït per tant de qualsevol escenografia decorativa o de qualsevol element retòric.

Són molts els autors que s’han referit a aquest gènere literari, el més breu que existeix, més encara que el haikú, com el més juganer i enginyós, el més plaent, que es coneix. L’aforisme, en la seva concisió, és la barreja quàntica -així ho diria un físic- de pensament i sentiment, d’anàlisi filosòfic i de prosa poètica. L’aforisme és el gènere més rasurat que existeix. Per dir-ho en un llenguatge d’anar per casa l’aforisme és la resolució d’un pensament que se l’ha afaitat un munt de vegades. Gairebé esdevé invisible després de tantes escapçades, i així i tot diu el mateix que un tractat filosòfic de mil pàgines. I potser més, si més no. Potser més perquè convida a rumiar-s’ho infinitament.

Aleshores, no ens hem d’estranyar que un museu de l’aforisme sigui el museu físicament més esquifit que existeix. És el caganiu dels museus. Un signe de llibertat. Una metàfora de la realitat invisible: així ho diria Jorge Wagensberg. “Un neix nedant en llibertat és més real que un neix nedant en un aquari. Un peix nedant en llibertat és més real que un peix fòssil. Un peix nedant en llibertat és més real que un peix esculpit”. Una realitat condensada: això és un museu. Encara molt més si el museu és aforístic. Paradoxal. Perquè l’aforisme, ni el museu, no rebutja mai una paradoxa, sinó que la cerca. S’alimenta d’enginy, d’esperit juganer, de sentit humorístic, de contradiccions i de dubtes. Sobretot s’alimenta de continguts paradoxals. Així és el “meu” Museu de l’Aforisme!

Un museu és com el riu d’Heràclit, que mai és el mateix, com tampoc no és mai el mateix qui el visita, encara que el visiti a diari. Una vegada més Jorge Wagensberg l’encerta. Un Museu és per experimentar-lo. Quan algú diu que no vol visitar el Museu del Barça perquè ja l’ha vist, comet una estupidesa. El científic català no pot expressar-ho millor: “és com dir que no vol anar a la platja perquè ja l’ha vista moltes vegades”. I afegeix: “L’èxit d’un museu no és que la gent hi vagi, sinó que hi torni”. Acaba dient que la transcendència d’un museu no es mesura pel nombre de visitants, sinó pels quilos de conversació que genera”. És el que he dit abans, que un aforisme proporciona més material de reflexió que una novel·la de mil pàgines. Paraules finals de Wagensberg: ”Un museu està viu quan el visitant té més preguntes a la sortida que abans d’entrar”. Això li passa a tot aquell que visita el Museu de l’Aforisme de Consell. Ho puc certificar.

Voldria afegir que quan vaig fer la proposta del Museu de l’Aforisme, l’alcalde, que la va acceptar de manera immediata, va consultar-ho amb la regidora de Cultura i dos col·laboradors socio-culturals del municipi. A un d’ells no li semblava bé que aquella nova institució es digués Museu. Deia que els museus són peces estàtiques i “mortes”, destinades a exhibir també elements estàtics i “morts”, i poca cosa més. Tanmateix la seva opinió fou rebutjada. El nom oficial es aprovar com a “Museu de l’Aforisme de Consell”. Coneixent la definició que en va fer Jorge Wagensberg molts anys després, tot dient que és un espai d’encontre dedicat a proveir estímuls de coneixement, veig que l’encertàrem. Això és tot el que volia dir sobre el tema, encara que d’aforismes en general n’hauré de seguir parlant moltes vegades més.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.