Encara no he llegit, ara com ara, cap anàlisi anual de les dades de la situació laboral de 2020 a les Illes Balears. No passa de temps car, a tall d'exemple, l'Enquesta de Població Activa (EPA) del quart trimestre es va publicar el proppassat 28 de gener. Seran, sens dubte, anàlisis que hauran d'incorporar nous continguts, singularment les dades de persones afectades pels ERTOs. Allò que ja no tinc tan segur és que incorporin informacions com ara la, diguem-ho així, intermitència (entrades i sortides) als esmentats ERTOs, o una quantificació dels retards en el cobrament de les prestacions. És a dir, a quantes persones el col·lapse del Servicio Público de Empleno Estatal (SEPE) ha condemnat a no tenir durant períodes de l'any els ingressos de renda que els pertocaven.

Mentrestant, avanç una dada força important: L'any de la pandèmia coronavírica es varen registrar un total de 251.170 contractes laborals, és a dir, un 51% menys que l'any anterior. Una baixada de contractació que, tot i no sorprendre, és indicativa de la crisi laboral causada per la covid-19.

Sí que n'hi ha de sorpreses en l'anàlisi de la temporalitat d'aquesta contractació: El nombre de contractes temporals registrats l'any passat va ser de 205.465. Hom podia intuir que, amb la poca activitat turística, i les aturades intermitents de la restauració, el pes relatiu de la contractació temporal a sobre del total tindria una considerable baixada. Doncs no ha sigut així. El percentatge de temporalitat en la contractació de 2020 fou del 82%, només un -2% que l'any anterior.

Tanmateix, allò que més m'ha sorprès han sigut les dades relatives a la temporalitat de curta durada: El percentatge de contractes amb una durada de menys de tres mesos sobre el total de contractes temporals fou en 2020 d'un 49%. Un 19% més que l'any 2019! I, a més a més, es mantenen per sobre del 20% els contractes temporals amb una durada que no arriba als 30 dies.

Amb tot plegat, es pot intuir que la temporalitat laboral va més enllà del sector turístic i de la restauració. La nostra precària precarietat del treball assalariat sembla ser pandèmica, car afecta la totalitat de sectors econòmics. Una pandèmia que té corbes estructurals que no deixen d'apujat en sectors, com ara, administració pública, serveis essencials (públics i privats), cultura, plataformes digitals, o serveis (digitals i tecnològics) a les empreses.

Tingueu per segur que la pandèmia coronavírica, en matèria de temporalitat i precarietat laboral, ha sigut un ploure damunt banyat.