No és una pregunta banal. Serem capaces de recuperar la confiança en les nostres institucions? Això és, la Presidència del govern autonòmic, el Parlament de les Illes Balears, Conselleries, i seguesc, Consells insulars, Ajuntaments... en una paraula, recuperarem la confiança en els, i les nostres representants polítiques?

M’ho deman perquè veig que es va estenent com una taca d’oli aquesta desconfiança que esmentava a l’article de la setmana passada, «tot és negatiu» com a frase recurrent, «tot és culpa del govern» sigui quin sigui aquest.

Us he de dir que crec que els mitjans de comunicació hi contribueixen. No només els reportatges al carrer de la televisió autonòmica, com us explicava, també els diaris locals, ressaltant per boca d’opinadors -alguns tenen cera del corpus, les errades, les ficades de pota. Em vénen al cap articles tant del Diario de Mallorca com d’Última Hora, de redactors reconeguts que insisteixen dia sí i dia també en les errades comeses sobretot per la Presidència i la Conselleria de Salut, però no es limiten a les dues.

Hi ha algunes errades que són incomprensibles. Com és possible que hi hagi representants polítics que s’hagin vacunat quan no els tocava? Des de la regidora de Pollença a la Directora insular i el Coordinador de la vacunació! No es pot entendre aquesta insolidaritat, en el temps de pandèmia, de restriccions, de crisi econòmica i social, i tampoc es pot entendre que no deixin el càrrec immediatament quan han sortit als mitjans. Dimissions voluntàries seria el mínim, no esperar cessaments, que de tota manera no arriben.

Hem viscut manifestacions no autoritzades de restauradors, comerciants, treballadors i treballadores, esperonejades per l’extrema dreta que fins i tot han mostrat amb grolleria pancartes insultants cap als nostres representants. Canalitzen la seva frustració, la seva ràbia produïda per les mesures restrictives motivades per salvaguardar la salut de la població. Podem entendre aquests sentiments, no es pot acceptar però allò que signifiquen, això és un egoisme exagerat, la insolidaritat, posar per damunt de tot els interessos econòmics immediats, una desafecció exagerada cap al col·lectiu social.

Aquests manifestants ara han hagut d’acabar reclosos gràcies a les quantitats de sancions que els han comunicat. No exagerades, perquè han posat en perill més contagis cap a la població pròxima. Només persones inconscients, irresponsables, com aquests manifestants, poden ser negacionistes de la pandèmia, com si els tancaments de restaurants, bars, grans superfícies, fossin motivats per «mala voluntat dels polítics».

Conec moltes persones que són conscients de la situació que vivim, que per res del món haguessin anat a manifestar-se aquests dies. És cert, crec que som majoria de la població illenca que vivim aquest semiconfinament de manera responsable.

El que em preocupa és que les errades, les ficades de pota que hem viscut quallin dins la població com allò tan fàcil del «tots els polítics són iguals» que tant li agrada a la gent de dretes, per escampar dubtes i amagar la seva pròpia corrupció.

En paral·lel hem sabut que el Sr. Bàrcenas està disposat a «cantar» tota la corrupció del PP, des de temps immemorial. La coneixem prou bé, la de Madrid amb el Sr. Aznar, Sr. Rajoy, i la d’aquí d’en Cañellas, Matas... per no esmentar els presos, aquests sí, polítics presos del PP, d’ UM.

El Sr. Casado insisteix que aquell PP ja no existeix, supòs que nirviós perquè no oblida les seves reunions d’Executiva, assegut devora na Dolores de Cospedal, Soraya Sáenz de Santamaria, i tants altres que surten als «papers».

Corrupció econòmica, furt dels doblers públics per finançar seus noves de partits, o campanyes electorals, doblers de tota la ciutadania que acaben a les butxaques particulars, cobrament de comissions per adjudicar contractes públics... de tot això els partits de dretes ens poden donar lliçons, ho sabem. I són els primers que transmeten «tots els polítics són iguals» per justificar-se, per implicar gent honesta, d’esquerres que no ha furtat ni ho pensa fer i treballa amb honradesa.

Coneixent aquesta realitat, aquesta manca de cultura democràtica, d’arrelament dels valors ciutadans dins la nostra societat, és més greu que, en temps difícils per a la majoria de la població, hi hagi errades serioses, manca de dimissions per ètica personal.

No sé la resposta a la pregunta inicial. No sé si recuperarem la confiança però sí que sé que hauria de ser un objectiu imprescindible a aconseguir per part de totes les persones que gestionen doblers públics i ens representen com a societat.

Perquè jo sí que mantinc la confiança amb les esquerres que ara governen, per aquest motiu els deman més rigor, més valentia en la bona feina que fan i que la sàpiguen transmetre bé per recuperar la confiança perduda de molta gent que rebutja la gestió de les dretes.