Tenc un record molt viu, encara que han passat més de 20 i de 30 anys, tenc un record molt viu de quan era petita i anava a cercar flors amb el meu padrí i dur-les a la padrina, i com la padrina amb molta cura les posava a un petit gerro de vidre.
Record, un dia el gerro es va rompre i un tassó de vidre va cobrir aquesta funció, ja que el més important no era on posàvem les flors sinó les flors en sí, recollides amb amor, alegria, entusiasme i, sobretot, recollides en unes terres que fa temps havien estat dels avantpassats.
Record també anar a aquestes mateixes terres a fer voltes amb bicicleta amb els meus cosins, passar sobre munts de terra i mesurar que podia fer el bot més alt. Record com per aquestes terres amb amigues podíem anar fins el poble veïnat per anar a Escola, a la pizzeria o a les berbenes properes.
Ara vaig a les mateixes terres amb la meva filla, l’explic anècdotes que han viscut aquelles terres i que he viscut jo, parlam de les persones que per allà passaven horabaixes o capvespres d’estiu caminant cercant la fresca, de com fèiem concurs d’estels a les festes del poble i després els intentàvem fer volar.
I també revivim moments passejant amb la cussa, anant amb bicicleta o senzillament caminant o cercant curiositats per fotografiar com poriols o papallones.
Dins la meva filla ja ha crescut un amor per aquestes terres estimades i ja és ella amb les seves amistats que alguns horabaixes van allà a berenar o a explicar-se aventures personals.
Unes terres plenes de records, anècdotes, il·lusions, flors, ombres d’estels volant... unes terres que quan un té l’ocasió de poder visitar el fan connectar amb la terra i amb l’aire, unes terres que et fan sentir viu com vius són els meus records i com viu i verd voldria Son Bonet, pels que som aquí i pels que vendran.
Francisca Pizá Crespí, Des d’Es Pla de na Tesa... #ViuSonBonet, EstimaSonBonet, SonBonetViu#
