El passat cinc de gener vaig trobar el bisbe Sebastià Taltavull a Palma. El vaig notar una mica més gran, certament a causa de l’enorme responsabilitat que suposa conduir una diòcesi tan peculiar com la de Mallorca. Em va dir, amb total naturalitat, que l’acabaven de vacunar a la Residència Sacerdotal, juntament amb altres membres d’aquella unitat sanitària. Aquesta casa està històricament vinculada al Bisbe, a la Seu i al Capítol que la integra.

Sé cert que el mateix que el Bisbe em va comentar a mi, ho va expressar amb normalitat a tothom amb qui es trobava. No ha estat infreqüent parlar amb algun amic capellà o laic que em contava: “Don Sebastià m’ha dit que s’ha vacunat”. De fet record molt bé les seves paraules aquell vespre de l’Epifania: “Em van dir de posar-me la vacuna, i la veritat no estava del tot segur perquè soc persona de risc, però crec que he de donar exemple als dubtosos, als negacionistes, i a les persones que en tenen por”. El Pastor d’una diòcesi ha de ser el primer en donar testimoni amb exemplaritat, sempre seguint les vies legals (quan la legalitat coincideix amb la justícia). Ell va preferir arriscar-se perquè molts, a l’interior de la religió catòlica (o fins i tot de “les” religions), vegin els avenços biotecnològics amb altres ulls i no sols des de l’òptica del guany. Soc professor universitari i inverteixo molt de temps transmetent a l’alumnat, sobretot al més jove i escèptic, la importància de les tecnociències i l’eticitat que aquestes impliquen.

Durant l’esclat de la pandèmia el passat mes de març va ser lamentable escoltar per part de membres de grups catòlics tancats que no calia fer cap cas de les recomanacions sanitàries. Acusaren els bisbes espanyols de “lladres”, precisament per ser prudents i tancar les esglésies quan aleshores no hi havia prou mascaretes, ni gel hidroalcohòlic i molt poca formació sobre la covid-19. Per això em va sorprendre la decisió recent del Bisbe, perquè fins i tot als més joves no deixa d’inquietar unes vaccines fetes amb tanta rapidesa, i no per això menys eficaces. Em pregunto quants, a l’interior de l’Església, rebutjen la investigació científica i prediquen literalment la no-prevenció als fidels? Penso que hem de deixar que el prelat s’expliqui. L’actitud del bisbe Sebastià, com ell ha aclarit, va ser per encoratjar, pensant que aquest seria l’efecte una vegada que la seva decisió s’escampàs. Doncs lamentablement no ha estat així. Ens hem trobat, en començar aquesta setmana, titulars peridístics tan cridaners i confusos on es diu que ell “es va colar”, que va actuar “de manera irregular”; així com nombroses crítiques pròpies d’un moment de crispació generalitzada que ve donada especialment pels casos de polítics que han avançat llur immunització.

Alguns opinen que va faltar més publicitat quan al prelat el van vacunar, com la moderna moda del “vexxie”, el selfie dels famosos que es vacunen per primer cop, tot i que això és molt superflu. Des del Bisbat s’ha assegurat que el Pastor no va voler botar-se res o colar-se enlloc, tot donant explicacions a la població i demanant disculpes per la confusió creada. Pot el màxim responsable d’una casa sacerdotal colar-se en la mateixa casa de la que és responsable, essent membre de la seva unitat sanitària? Al diccionari, “colar-se” significa “introduir-se sense permís o sense pagar entrada en algun lloc”; com quan et fiques de franc en una festa o en un concert. Són molts el que jutgen pero pocs els exerceixen el seu raonament, si fem servir els propòsits de Jung. Quan una persona, i molt més una autoritat religiosa d’edat avançada, no fa res d’amagat i actua en consciència volent seguir els protocols legals i la petició del papa Francesc, seria desitjable que causàs més aviat l’efecte contrari al linxament mediàtic; perquè els porucs, o els que rebutjen la ciència en nom d’una fe cega, canviïn d’actitud. No ha succeït pas això. Potser aquest fet ens ha de fer qüestionar la manera d’informar a temps, així com l’exigència ètica als mitjans de comunicació que pertany a la seva deontologia, o més resumidament, sobre la dignitat de les persones que tracten. A més a més cal que demanem molta més celeritat en la campanya d’immunització contra la pandèmia per a tota la gent, sense cap mena de classisme o exclusió arbitrària. Chesterton, amb la fina ironia que el caracteritzava, afirmava que “si bé l’acció i la crítica són fàcils, el pensament no ho és tant”.

Dr. Ricardo Mejía Fernández, Pvre i professor (Universitat Ramon Llull, Barcelona).