algo de nubes
  • Màx: 20.17°
  • Mín: 13.1°
20°

Prou d'aguantar bajanades, mallorquins!

179633

Si els geòlegs se posaven a discutir sempre seguit amb els terraplanistes, o els metges amb qui neguen les pandèmies, la geologia i la medicina no avançarien mai. Ara bé: alerta a no contestar mai als qui diuen bajanades: aquests arriben a embullar gent de bona fe. El ministre de propaganda nazi Goebbels deia que una mentida repetida mil vegades fa forat com si fos una veritat. Tenia raó. I jo hi afegesc que una veritat amagada mil vegades passa com si fos una mentida.

Vos imaginau si qualcú començava a escampar per les xarxes que l'andalús és una llengua mil·lenària que ja parlaven a Andalusia abans de la conquesta castellana, sense cap document que ho demostri? O que l'americà és una llengua diferent de l'anglès que ja parlaven abans de la conquesta anglesa?

Els balls de moda varien segons les èpoques i els territoris. Antigament, a Mallorca i al Principat de Catalunya, ballaven “ball rodó”. D'aquest ball, se'n va derivar la sardana en el segle XVI, és a dir, tres segles passada la conquesta. Com podien dur mai els pobladors catalans del segle XIII la sardana a Mallorca? Vos afigurau, si qualcú començava a dir que els eivissencs i els mallorquins no parlam la mateixa llengua perquè a Eivissa hi ballen 'ball pagès', que no té res a veure amb les 'mateixes', que ballam a Mallorca? Vos imaginau que qualcú volgués fer creure que el castellà, l'andalús i l'argentí són tres llengües diferents perquè, a Madrid, hi ballen el xotis, a Andalusia flamenc i a l'Argentina el tango?

El centre de Cultura Tradicional Sarau Alcudienc té un estudi sobre la indumentària tradicional mallorquina dels segles XVIII i XIX i hi demostra ben clar que el vestit típic del mariners mallorquins era amb la barretina, que a Mallorca se deia 'barret', com és amb barretina encara avui el vestit tradicional d'Eivissa. Vol dir això que els mallorquins i els eivissencs parlam dues llengües diferents, perquè a Eivissa s'hi conserva la barretina i a Mallorca s'hi és perduda? Què hi té a veure la 'chulapa' madrilenya amb el vestit de 'faralaes' andalús? Vol dir això que Andalusia no la poblaren castellans, quan la prengueren als moros?

Si cercau en el Diccionari Català-Valencià-Balear, de Mossèn Alcover i de Mestre Moll, la paraula 'possessió', veureu que diu que és una “Porció gran de terreny de conreu, pertanyent a un propietari i depenent d'una casa situada dins la mateixa finca” i que l'anomenen així a Tortosa i a Mallorca. Si hi cercau 'masia', hi trobareu pràcticament el mateix significat: “Casa de camp adscrita a una finca rústica de conreu” i que fan servir aquesta paraula en els dialectes oriental i occidental del Principat i en el valencià. Resulta que totes dues construccions són del segle XVI, molt posteriors a la conquesta catalana. A Eivissa no hi ha cases de marès, com a Mallorca. L'arquitectura típica eivissenca no té res a veure amb sa mallorquina. Vos imaginau que per això diguessen que el mallorquí i l'eivissenc són dues llengües diferents?

A l'Edat Mitjana el s noms de persona eren idèntics a Mallorca, al Principat i a València. Amb el pas des temps, com els balls típics, les modes de posar uns noms o uns altres varien segons els llocs. A Menorca i a Eivissa no hi ha gaire Gaspars, ni Marcs, ni Bàrbares, ni Llucs, que són molt típics a Mallorca. A Menorca i a Eivissa, Montserrat és nom de dona, no d'home, com a Mallorca. Vol dir això que a cada illa hi parlam llengua diferent? A Andalusia, hi ha molts de noms com Macarena, Ismael, Enzo, Lucía, Triana, Almudena, Cayetana, Juanma, Rocío, Cayetano, que a Castella, en canvi, no hi són gaire. Vol dir això que a Andalusia i a Castella hi parlen dues llengües diferents? Idò això volen fer creure sobre el català mallorquí per les diferents tendències de noms que hi ha entre Mallorca i Barcelona.

Han pensat aquests que demanen “què hi té a veure sa panada amb sos calçots” que ens donen arguments als partidaris de restaurar la legítima independència de Mallorca, que igualment ens podem demanar: -Què hi té a veure el 'gazpacho' amb el tumbet? Igualment, si aplicam les seves quimeres a l'única llengua que respecten i fan servir tot lo dia, que és el castellà, haurem d'arribar a la conclusió que, com que a Madrid mengen 'cocidito madrileño' i a Andalusia 'peccaíto frito', i a l'Argentina 'sorrentinos' idò ja està: el castellà, l'andalús i l'argentí són tres llengües diferents!

Mallorquins! És ben hora de badar els ulls i no deixar-nos entabanar amb aquestes bajanades, que tan clar veu tothom que no són altra cosa més que això, bajanades, si en lloc d'aplicar-les al català mallorquí, feim el divertit joc d'aplicar-les al castellà andalús o argentí.

Salut i força a tothom!

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Bartomeu, fa mes de 3 anys

Gràcies. Són molts bons exemples per rebatre a tots aquells que volen la seccesió lingüística del català.

Valoració:0menosmas
Per Ja ho val!, fa mes de 3 anys

Molt bon article, mestre Jordi, i ben aclaridor. El problema és que per molt que es digui que "tant hi ha d'aquí a allà com d'allà a aquí", en la pràctica no és ben així. Daquí a allà pot ser costa amunt i d'allà a aquí costa avall.I "en parlar de mi, no ric". Allò que està bé per a altres pot no estar-hi per a mi. Català i valencià per a un català són la mateixa llengua, però per a un valencià o un mallorquí pot no ser-ho. En la Constitució que es publicà al B.O.E hi apareixen versions en aquestes "tres" llengües amb pàgines senceres amb textos ben idèntiques. On s'és vist mai que dues llengües distintes coincidesquin formalment mot per mot ? Tots els negacionistes solen ser així de caparruts: per moltes evidències i raons que els poseu a davant no donen el seu braç tòrcer. Si es pot evitar, val més no parlar amb ells.

Valoració:0menosmas
Per tonietlo, fa mes de 3 anys

En castellà també hi ha gent que enriqueix i recolza cultura en català i aquests temes çolítics contra diversitat, autoritarisme, totalitarisme, repressió, i molt més....
P.ex. pens en Carlos Taibo, que aclareix tant, que si ho explica un altre normalment sembla més utòpic.
I segur n'hi ha caramułsen castellà que no ens arriben fàcil.
Millor si es saben més obres i autors en castellà, de gent que recolza sa diversitat i equitat entre pobles. O en s'idioma que sigui, ens sentirem molt recolçats.

Valoració:1menosmas
Per odi + incultura = sa realitat franquista, fa mes de 3 anys

L´odi castellà és palpable, però encara més sa incultura. Ací en veim exemples a diari, fets que els deixa en una evidència molt desafavoridora.

Valoració:5menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente