El passat 14 de novembre el Regne del Marroc va trencar l'alto-el-foc al Sàhara Occidental, signat en 1991 amb el Front Polisario, l'únic legítim representant del Poble Sahrauí. Per tant, aquesta setmana es compleixen dos mesos del reinici d'un conflicte bèl·lic que, com tants d'altres, hauria d'acabar com més aviat millor. La solució a aquest llarguíssim contenciós de descolonització inconclusa no és massa difícil. Es tracta d'aplicar la legalitat internacional, és a dir, les resolucions de l'ONU que manen la celebració d'un referèndum d'autodeterminació perquè les i els sahrauís puguin decidir lliurement sobre la seva independència.
"Dura lex, set lex", altrament dit, agradi o no agradi al règim marroquí, la llei és la llei, i s'ha d’aplicar. L'ocupació dels territoris sahrauís per part del Marroc és il·legal; l'espoliació de recursos naturals és il·legal; la conculcació de drets humans és, òbviament, il·legal... També és del tot il·legal la decisió, en temps de descompte de la seva presidència, del facinerós Donald Trump de reconèixer la sobirania marroquina sobre el territori sahrauí.
Fet i fet, el nou estat de guerra i la decisió del sediciós Trump han provocat que en aquest principi de 2021 la qüestió sahrauí sigui força present en l'agenda internacional. Alguna cosa es mou després de massa anys d'empantanegament. I, no obstant, això el mur de silenci segueix gairebé intacte.
L'atenció mediata dels mitjans de comunicació-anàlisi-opinió convencionals sobre la guerra i el conflicte polític, social, i humanitari del Sàhara Occidental continua sent mínima. Sembla increïble que això succeeixi havent-se reobert el conflicte bèl·lic en l'última colònia africana pendent de descolonització; sent el Sàhara Occidental un territori tan lligat a un estat membre de la UE com és Espanya, que, no s'oblidi, continua tenint les obligacions de potència administradora; sent, per l'acció del Marroc, un dels llocs del món on l'incompliment dels Drets Humans és esfereïdor, on roman aixecat un dels majors murs militars –el de la vergonya- que separa cruelment a la població sahrauí, i continua sent un territori amb una densitat brutal de mines antipersones en actiu...
Tres exemples de com es silencia la guerra al Sàhara Occidental: a) Un mitjà tan poc complaent amb l'establishment com "Le monde diplomatique en espanyol”, en els seus números de desembre de 2020 i gener de 2021, no dedica ni un sol comentari a la ruptura de l'alto-el-foc al Sàhara Occidental, ni a les seves causes i conseqüències. b) El digital esglobal, un mitjà seriós i normalment rigorós, es permet el luxe de publicar una peça titulada "Les guerres de 2021", en què no fa esment a la guerra que enfronta al Marroc amb el Front Polisario. c) En la nota internacional del CIDOB dedicada al món en 2021 –una anàlisi de prospectiva que fa anys no em perd- el Sàhara Occidental està absent, i, fins i tot, es permeten excloure-ho de l'agenda previsible de la Cimera de la Unió Africana (UA) que s'ha de celebrar el febrer vinent. Sens dubte, el conflicte sahrauí serà un dels temes cabdals d'aquesta trobada. Probablement, la solució definitiva de tot plegat rau, justament, en les resolucions i accions de la UA!
Per a, modestament, trencar aquest mur de silenci –i que aquesta guerra no quedi silenciada-, aquesta setmana es reprèn, després de la pausa nadalenca i de cap d'any, el Bon Dia Sahrauí a Ona Mediterrània. És una secció del matinal Bon Dia que l'Associació d'Amics del Poble Sahrauí de les Illes Balears fa quinzenalment els dimarts . Es pot escoltar a la freqüència 88.8 FM, a Onamediterrania.cat, o recuperar el programa accedint a la plataforma Ivoox (franja horària de 10.00 a 11.00 hores). La novetat d'aquest reinici és l'allargament del Bon Dia Sahrauí, que ara durarà, gairebé, una hora. Això permetrà continguts més reposats, i, sobretot, alçar més la veu a favor d'un Sàhara Lliure!
