El mes de juny de l’any passat, un grapat de mallorquins varen demanar al bisbe Sebastià Taltavull que intercedís davant el papa Francesc perquè fes un pronunciament a favor de la pau i la reconciliació a Rwanda. Ho varen fer enviant una carta amb peticions concretes. De resultes, a principi del mes de setembre, aquesta carta va ser remesa a Roma. El document sol·licitava al papa que ell personalment reclamàs més consideració governamental a les veus dels opositors que exigeixen un enfortiment de la democràcia a la regió dels Grans Llacs Africans.
Doncs aquesta demanda ha estat atesa perquè amb motiu de la missa solemne que el cardenal rwandès, Antoine Kambanda, celebrà a Kigali, la capital de Rwanda, dia 6 de desembre de l’any passat, el papa Francesc va enviar un missatge a les autoritats polítiques, civils i militars per intermedi del nunci apostòlic, l’arquebisme Andrjez Jozwowicz.
En aquest missatge, el Papa anima l’església i tota la societat rwandesa a convertir el país en una casa comuna millor per a tota la població, a través d’un procés de curació mitjançant el perdó i la reconciliació. El papa Francesc també apel·la a una solidaritat que pari més esment i atenció permanent als més pobres, els indigents socialment rebutjats, i defensa mètodes de convivència que tendeixin a convèncer i persuadir més que a imposar. En aquesta missiva, també demana a les autoritats que defensin tota la població amb valentia i de manera eficaç. Finalment, el Papa recomana construir una societat rwandesa perquè esdevengui un exemple de societat de fraternitat i solidaritat que prepari, en aquest camí, la joventut i les generacions futures.
És rellevant destacar que, amb aquesta comunicació del Papa, es reconeix que la reconciliació encara està per fer i que hi ha enormes desigualtats de renda entre una elit que és rica i la majoria de la població que està empobrida. És a dir, que només una societat basada en la fraternitat, la solidaritat i oberta al futur de la joventut, esdevé perdurable d’una manera justa.
També és important destacar que nombroses formacions polítiques de l’oposició rwandesa democràtica, ja han informat la ciutadania, manifestant que se solidaritzen amb el missatge del Papa i han dit que està en la línia que marca el seu programa polític i el projecte de país que tenen. Consideren que, per respondre concretament a aquest missatge, l’actual règim rwandès s’ha de comprometre lleialment a mantenir un diàleg franc amb tots els components socio-polítics rwandesos, inclosa l’oposició política resident a l’estranger.
Aquest diàleg esdevé necessàriament un requisit previ per a una reconciliació veritable del poble rwandès, que dugui a una pau sincera i la prosperitat per a tothom. El règim actual, el denominat FPR, ha d’anar més enllà. Cal que renunciï als seus mètodes dictatorials i que protegeixi tothom contra els abusos de les forces de seguretat, que inclouen assassinats, desaparicions forçades, tortures, espolis i discriminació.
Dia 29 de desembre passat, un partit de l’oposició democràtica rwandesa va difondre un comunicat, des de Rouen (Bèlgica), en el qual recorda que Victoire Ingabire Umuhoza, l’activista rwandesa amiga de Mallorca, continua detinguda sota vigilància domiciliària a Kigali; Ingabire, una activista que l’any passat va ser guardonada amb el Premi Internacional de Drets Humans de l’Associació Espanyola de Drets Humans.
Aquest comunicat també dóna la benvinguda a la decisió del papa Francesc d’elevar Mgr Antoine Kambanda a la dignitat de cardenal i manifesta l’esperança que sàpiga utilitzar la seva autoritat moral conferida per promoure l’arribada de la reconciliació veritable entre rwandesos, així com l’establiment d’una societat més fraterna i igualitària. El comunicat remarca que un dels grans gestos que començaria a tranquil·litzar la societat del país seria que el cardenal Kambanda aconseguís que els bisbes assassinats a Gakurazo, dia 5 de juny de 1994, fossin degudament enterrats a les seves diòcesis respectives, tal com exigeix la tradició. Finalment agraeixen al Papa el seu missatge d’esperança i li demanen que faci un seguiment perquè aquesta bona intenció pugui arrelar en fets i en la vida quotidiana de l’església i de la societat rwandeses.
Crec que amb aquesta notícia hem començat bé l’any 2021. Esperem que enguany sigui l’any de la pau i de la reconciliació a Rwanda i, per extensió, any de pau per a totes les nacions i pobles que pateixen opressió i injustícies.
