Aquest era el lema dels famosos torrons que cada any ens matxucaven per la televisió. Ara ho fan amb anuncis de perfums, de cotxes, d’electrodomèstics petits, de... qualsevol bé de consum, com si les festes nadalenques fossin igual que cada any. I no ho seran.
Enguany tornar a casa per Nadal ho podran fer aquells estudiants que són a universitats de fora. El que és més sorprenent, avui dia, és que aquell que fugí a ca uns amics, el rei «emèrit» Joan Carles Borbó, llanci missatges, dient que vol tornar a casa, per passar les festes en família.
Sorprenent pel que té de barrut, un senyor que fa una declaració a Hisenda per «regularitzar» els doblers no declarats, només d’una part les targetes de crèdit opaques, té una barra que se la trepitja quan no demana pagar tots els impostos del capital ingressat a Suïssa, a ... Tots els comptes a paradisos fiscals que, a poc a poc, es van coneixent.
I encara més barra demostren aquelles persones que el defensen com la senyora Ayuso, dient que no tots som iguals davant la llei, remarcant que aquest senyor no ho pot ser. O com dirigents socialistes que diuen que una cosa és la persona i una altra la institució... com deia molt bé en Josep Ramoneda a l’Arabalears d’aquest cap de setmana, és una incongruència quan la institució es basa en el dret hereditari d’una persona.
La institució obsoleta i caduca de la monarquia fou imposada pel dictador Franco, no ho hem d’oblidar. Ja va remarcar que no era una Restauració com en el segle XIX, era una Instauració, per tant, naixia de la llei franquista que reconeixia la família Borbó com a dipositaria de la institució.
Que els representants de la dreta i extrema dreta més nostàlgics de temps passats surtin en defensa de la monarquia, li fan un trist favor. Fins i tot Ciudadanos que vol ser de centre, ha sortit reclamant transparència i que s’aclareixin els deutes de l’emèrit amb Hisenda.
Que el govern de l’Estat no vulgui demanar a la ciutadania què opina de la monarquia ja és un símptoma clar de la desafecció que aquesta té, avui. En temps de pandèmia sanitària, de crisi econòmica com mai s’havia viscut, d’emergència climàtica, de crisi social, mantenir una institució «inviolable» que es permet el luxe de furtar doblers a Hisenda, francament sembla que té pocs arguments a favor.
El nostre petit país, les Illes Balears, han estat un model de corrupció que s’ha estudiat a les universitats. Fins i tot un exministre, el Sr. Matas ha entrat a presó, no parlem d’altres representants públics, com la Sra. Munar, el Sr. Cardona... per no recordar el Sr. Rodrigo de Santos, a més de lladre corruptor de menors. Hem conegut també la corrupció del Partit Popular a Madrid, al País Valencià... Casos de malbaratament de doblers públics «per als nostres» a Andalusia... Exemples que han fet molt de mal a la percepció que té la ciutadania dels «polítics» que diuen.
Per aquest motiu s’han fet normes molt garantistes a l’hora de gestionar doblers públics, s’han creat Oficines anticorrupció, es publiquen els béns i les declaracions d’Hisenda dels representants elegits en entrar a les institucions. També la justícia ha investigat, jutjat i condemnat els lladres, fins i tot al cunyat del rei i els seus socis.
Per totes aquestes raons, és encara més escandalós que un senyor que té una fortuna i no paga impostos, quan és el Cap d’Estat, que ha de complir com tota la resta de la ciutadania amb les obligacions tributàries, tingui el morro -com diuen els joves, de fugir a terres llunyanes, i pretengui tornar ara.
En unes festes tan atípiques, esperem que qui torni a casa per Nadal puguin ser aquells que són a la presó per haver dut a terme el seu programa electoral, fidels als qui els havien elegit, sense haver posat mà a la caixa, amb honradesa, honestedat i conseqüents amb les seves idees. Que arribi l’Amnistia per totes les causes del procés, i si no, els indults per a totes i tots.