Avui dimarts primer dia del mes de desembre, de l’any de la pandèmia. També li diuen sindèmia, pel que és, no només de malaltia estesa arreu del món, pandèmia sanitària, sinó també per la crisi econòmica, social, climàtica que ens ha duit. I com afecta de manera diferent, segons la classe social, segons el país on vius. Sinergia segons el diccionari de la llengua catalana és: Associació o cooperació de moviments, d’actes, d’òrgans, de formacions anatòmiques, etc., per tal de dur a terme una funció determinada en Biologia/Fisiologia. O Acció de dues o més causes l’efecte de les quals és superior a la suma dels efectes individuals.

Vivim una pandèmia sanitària és cert, també una sindèmia l’acció de la crisi sanitària, econòmica, climàtica, l’efecte de les quals és superior a la suma dels efectes de cada una d’elles.

I comença el mes de desembre sense saber encara quan ni com, veurem la fi d’aquesta difícil situació. El mes del macro-pont de la Constitució, quan en altres anys es cercava el viatge més barat, o l’itinerari per la muntanya, o la fugida en algun lloc per sortir de la normalitat... El mes de les festes de Nadal, de Cap d’any. El mes dels regals a balquena, de dinars i sopars amb la gent de la feina, amb la família que fa temps no es veu.

I enguany tot és diferent. A punt de saber què podrem fer, amb qui ens podrem retrobar, i sobretot si allò que posarem damunt les taules serà semblant als altres anys o molt més minso. El final de novembre hi ha hagut la campanya anual del Gran Recapte per ajudar al Banc d’Aliments i altres organitzacions i entitats a omplir els prestatges de comestibles. No hem hagut de deixar les nostres aportacions a les portes dels súpers, no hi havia voluntaris que ho recollissin. Ens han demanat aportacions a l’hora de pagar a caixa per tal de fer-les econòmiques no d’espècies.

Ha aparegut la notícia a la premsa que no ha bastat. Ni Banc d’Aliments, ni Creu Roja han recaptat allò que esperaven. El Govern de les Illes Balears, per mitjà de la Conselleria d’Afers Socials i Esports ahir, dilluns, acordà una transferència de 300.000 euros per complementar les necessitats a cobrir.

Crec que no hem d’interpretar que hi ha hagut poca generositat de la ciutadania. Hem de veure-ho com a un símptoma més d’allò que vivim: més incertesa que mai des del punt de vista econòmic, del futur dels treballs fixos, dels finals dels expedients temporals de regulació d’ocupació. Més preocupació per mirar els cèntims d’euros i no malbaratar-ne cap si volem arribar a les festes amb una mica estalviat.

No vivim un desembre com els altres, ni nosaltres que vivim a la part del món que es considera el nord, dels països rics, europeus, ni tants i tants d’altres que viuen a l’altra part, a aquella que malviuen i malvivien abans de la pandèmia.

Hem de valorar allò que tenim, és cert, i refermar el convenciment que cal un canvi de mentalitat col·lectiva que allunyi els aires de les mentides sobre la immigració, sobre la insolidaritat de l’individualisme com a premissa per viure. I volem contribuir a aquest canvi.

Hem d’estendre els valors de l’esforç col·lectiu, cooperatiu, enfront de la jerarquia. Hem de transmetre la necessària igualtat per combatre i vèncer el patriarcat que menysprea la meitat de la població, que assassina i crea dolor i pèrdua de vides. Hem viscut una setmana del 25 de novembre que ens ha fet ben presents les dones que ja no hi són. No puc més que donar l’enhorabona a tantes i tantes feministes que han treballat per fer-ho possible, a Ciutat i a tants i tants pobles de les quatre illes.

Hem d’iniciar el mes de desembre amb alguna certesa. Siguin com siguin les festes les hem de viure amb alegria, amb solidaritat i amb salut, d’aquesta en necessitam molta. Per això convé cuidar-nos i cuidar qui tenim devora. No fer cas d’aquells que, amb agressivitat, neguen la importància de les mesures preventives. Necessitem sortir-ne com més aviat millor, però totes juntes, més solidàries, més generoses, més igualitàries.