"Crec en el meu cony totpoderós, creador d'el cel i la terra, crec en el meu orgasme, la meva única norma, el nostre plaer, que va ser concebut per obra i gràcia dels meus pulsions sexuals, va néixer de la meva decisió lliure, va patir sota el poder del terrorisme masclista, va ser condemnat, cremat i invisibilitzat, va descendir als inferns, amb el passar dels segles va ressuscitar d'entre les represàlies i va pujar al cel, està localitzat a la part superior de la meva vulva i des d'allà ve a proporcionar-me plaer, mentre estigui viva i fins que mori, crec en el meu úter sagrat, m'ho sua la Santa Església Catòlica, crec en el bukake dels Sants, el penó desorellat, l'ejaculació de la carn i la correguda eterna. Himen “.

“Deessa et salvi vagina, plena de gràcia, el cony és amb tu, beneïda sou vós entre totes les nostres parts i beneït és el fruit del vostre sexe, el clítoris. Santa vagina, mare de tots, prega per nosaltres alliberades, ara i en l'hora del nostre orgasme. Himen. Ni el nom del pare, ni del fill, sinó del nostre santíssim cony “.

Elisa Mandino ha estat condemnada per un delicte contra els sentiments religiosos per ser l’artífex de la processó i haver recitar “de manera vexatòria una de les oracions més importants de la fe catòlica”. Les d’abans són les oracions recitades i a què fa referència la sentència.

Ara que heu llegit l’objecte del pecat, com us sentiu catòlics i no catòlics?

Ofesos?

Indiferents?

Personalment, l'únic que hi veig és un plagi carregat d’ironia i, pel que em consta, l’SGAE no s’ha manifestat.

Us heu demanat, per què el 'sant chumino rebel' de Màlaga no va sortir tan ben parat com el 'cony insubmís' de Sevilla.

Ambdós casos varen ser dones les qui portaven la ‘vagina’ gegant a les espatlles. El genital de Màlaga potser sí estava més ben treballat; tampoc entrarem a valorar qüestions estètiques.

La diferència és el context.

La ‘vagina’ de Màlaga la varen treure a passejar durant la manifestació del Dia de la Dona, el 8 de març del 2013. La de Sevilla, el Dia Internacional dels Treballadors, l’1 de maig de 2014.

El ‘cony insumís’ es va presentar en públic com la "processó de la anarcofradía del santíssim cony insubmís i el sant enterrament dels drets sociolaborals”.

En canvi, el ‘sant chumino rebel’ va ensalgar els drets de les dones i va qüestionar el mite de la religió catòlica. L'aparell reproductor femení va suplantar el rei dels reis.

Treguin conclusions.