El mes de maig de l'any 2017 es vaig traslladar a viure a Barcelona per poder participar de la manera més directa possible en els esdeveniments polítics que havien de convertir el Principat de Catalunya en una República lliure.
A banda de desenvolupar la meva feina, relacionada amb la comunicació, de la manera més diligent possible i dedicar-hi moltes hores, bàsicament durant els matins, també vaig fer moltes hores de voluntariat en iniciatives relacionades amb el referèndum d'autodeterminació del Primer d'octubre d'aquell any.
Una de les campanyes més franques, honestes, participatives, originals i exitoses que es varen fer, va ser la campanya amb el lema 'Sí, viure vol dir prendre partit' impulsada, bàsicament, per la CUP.
En el marc d'aquella campanya es varen fer molts actes a moltes poblacions dels Països Catalans i moltes iniciatives precioses com el llibre 'Referèndum 2017: la clau que obre el pany', l’espot 'Ara comença el mambo', en què diputats i exdiputats tiraven per un barranc una furgoneta que simbolitzava el Procés... I moltes altres que amb un component més lúdic, tenien la intenció d'animar la ciutadania a participar en un procés democràtic, lliure i voluntari com és un referèndum.
Vaig viure a la Capital des del maig fins el novembre de 2017, set mesos durant els quals vaig tenir vivències molt intenses: era a prop de La Rambla el fatídic 17 d'agost en que una persona alienada per un col·laborador dels serveis secrets espanyols hi va assassinar 15 persones i en va ferir més de 100. L'únic partit del Barça al qual vaig assistir durant aquell mig any, va ser el que l'escamot terrorista dirigit per un imam que era col·laborador del centre d'intel·ligència espanyol s'havia plantejat com a possible objectiu.
El 20 de setembre vaig viure en persona com un grup de policies intentaven assaltar una seu d'un partit polític, sense disposar de cap ordre judicial.
L'1 d'octubre vaig veure com persones de totes edats i ideologies eren agredides i apallissades, per policies sobreestimulats, pel sol fet de ser a prop de llocs on s'hi exercia una votació democràtica.
Ara hem sabut que de tots els fets que apressadament hem ressenyat aquí, la Justícia espanyola n'investiga un: la campanya amb el lema 'Sí, viure vol dir prendre partit'.
Aquells dies, més de la meitat de la població de Catalunya va prendre partit.
Els tribunals espanyols també.
La ciutadania, per la llibertat i la independència.
Els jutges i fiscals, per l'odi, la repressió i la injustícia.
5 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
"....el fatídic 17 d'agost en que una persona alienada per un col·laborador dels serveis secrets espanyols hi va assassinar 15 persones i en va ferir més de 100..." I això d'on ho treus? Hem d'anar alerta amb segons quines barbaritats....
Hi ha preguntes insolents i hi ha preguntes insolvents, sense cap sentit i deixant molt clar l'enteniment de qui s'encega amb les seves idees i ni tan sols llegeix el que està criticant. I jo em pregunto: N'hi haurà prou amb que passin dues generacions perque aixó canviï? I com ho farà? Gràcies Tomeu pel teu testimoni.
Cómo fue la experiencia?. Repetirías?.
A la vista de los resultados obtenidos, bien te pudiste quedar en casa. Por cierto, ¿ya has vuelto?
Quanta raó que tens, Tomeu!