En temps de coronavirus que emmalalteixi la monarquia parlamentària és un cop molt mal de dur per tantes persones que fa tants d’anys que se senten orgullosíssimes de formar part d’un estat tan colossal. Com és possible que estiguessin cofois de continuar sent monàrquics després de sentir el sobirà que, amb cara de circumstàncies i com si fos un infant malcriat i penedit, amollàs aquella ridiculesa de: “Me he portado mal y no lo volveré a hacer”. Com així se li va atorgar aquesta desgraciada frase com un mèrit? No té altra explicació que la ceguesa del fanatisme. Segurament ens passa a tots, a cadascú en el seu redol. Una altra frase ridícula i alabada va ser aquella de guaitar el cap per davant d’altres capitostos i amollar, crec que era a Chaves: “Por qué no te callas?” Una altra de les seves il·lustres frases que hauran de presidir la història d’Espanya del seu temps. Imaginau-vos que deis aquesta frase a una tertúlia de “Sálvame” o a qualsevol dels debats dels xous d’impacte de la cadena televisiva encarregada de fer-ne, un darrere l’altre. Se la mengen a la persona que ho hagués dit, però si ho ha fet el rei, són paraules reials i aquestes paraules són molt valorades.
Un altre suport a la monarquia parlamentària, una de les principals columnes que la sostenen és la seva actuació en el cop de Tejero el 23F. Se li ha atribuït el mèrit d’haver aturat el cop. Fins a quin punt sabem tota la veritat del que va passar aquest dia i els dies previs? Desconeixia la monarquia el que havia de passar aquell dia? Què va passar realment? I reialment? Tothom sabia que era un rei femeller i això encara li atribuïa una mena de mèrit, per allò del masclisme encobert. Qui no havia sentit a parlar de Marta Gayà i després de Corinna? El que no se sabia era que hagués comès frau contra Hisenda com tants de contribuents que com més doblers tenen més intenten estafar. Totes les seves badades en matèria de dones varen fer que hagués d’abdicar en el seu fill, però encara el varen convertir en rei emèrit, però ara, després de descobrir-se un fet tan greu i no desmentit per la casa reial, s’ha hagut d’exiliar com si d’un independentista qualsevol es tractàs. Bé se n’encarrega el Govern socialista i els seus defensors acèrrims a dir que no té res a veure amb Puigdemont, que aquest no té causa criminal contra ell. Quina causa voleu que tengui un infal·lible rei inviolable?
Totes aquestes qüestions han de néixer de la religiositat de l’ésser humà. Cada religió posa com a màxima autoritat de l’univers el seu déu, que, naturalment és infal·lible. En segon terme els qui dominen grans extensions de territori, els emperadors; per arribar als reis que són els que comanden a territoris determinats. Déu només n’hi ha un i és qui és. Els reis provenen d’una sola família, que clar, deu haver estat tocada o assenyalada per déu. Quan el poble accepta que una família sigui creadora de reis, que es troben per sobre de la democràcia és quan aquest poble accepta viure en una monarquia. Sembla que el seu poder hagi de venir directament de Déu. Llavors, com que déu és infal·lible, ha encertat en la seva decisió de posar una família per damunt de totes les restants. Si el poble s’ho creu el convertirà en inviolable, perquè no es pugui demostrar que Déu o el poble s’han equivocat. Aquella persona mai no podrà ser un delinqüent, perquè aquella persona mai no podrà cometre cap error. Per tant, serà infal·lible i perquè és infal·lible ha de ser inviolable.
Però què passa quan el poble pla pot demostrar que sí que havia comès errors i la justícia el podria convertir en delinqüent? En aquest moment és quan la persona pot intentar posar terra pel mig i desaparèixer, esperant que no el facin comparèixer, per fer quedar malament tothom que havia confiat en ell. Faran comparèixer l’emèrit per comprovar si s’ha comportat com un delinqüent? Probablement no. Quan els qui comanden actualment, que s’han fet passar sempre per republicans no fan res més que defensar la corona no es pot pensar que e vulgui demostrar que el rei no podia ser inviolable perquè tampoc no havia estat infal·lible.
2 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Paraules molt encertades, senyor Lladonet. No ens tenen gens de respecte, més que ciutadans ens consideren súbdits. Fins quan consentirem que els polítics ens menyspreïn abusant del nostre vot? Ells són els responsables en gran manera de la corrupció generalitzada que patim i pagam els contribuents.
Cuando conozcas a un hombre infalible, preséntalo.