Aquesta no és de les grans possessions que han marcat la història ni era predilecta de les Nou Cases ni surt als llibres d’arquitectura. Les cases –bastaria dir ‘la casa’, però sempre s’ha dit en plural– de fet són prou senzilles i de superfície modesta, tot i què la façana crida l’atenció per única, amb un frontis triangular remarcant el portal forà, deixant ben clara la data de remodelació (MDCCCLV), i dues torres a sengles cantons, que no sabem si sempre han estat colomers o un precedent de les torretes de les cases d’estiueig. Li han dit neoclàssic i no sé què més, a mi me recorda els forts de les pel·lícules del Setè de Cavalleria. Si algú no ho ha vist és perquè està darrera dos lledoners que van ben bons.
Una altra singularitat d’aquesta possessió és que és de propietat municipal, de les poquíssimes que es poden salvar de desaparèixer i que és a bell mig d’una zona verda. Més grisa que verda, per variar. L’únic lloc on es pot seure a l’ombra és davall els lledoners esmentats, gràcies a que els varen plantar els de la possessió molt abans del parc. Encara no està en ruïna, però si badam uns quants anys més segur que ho aconseguirem, i vist fins on es pot fer el colló amb els castells de Bellver i Alaró, seria molt més pràctic començar, ja, a tapar cruis.
Ara és tot tancat, amb alguna excepció sorpresa, o sigui tudat per a la ciutadania i possibles serveis municipals. Aquests dies ha estat notícia el requeriment a la propietat de Son Cabrer (davant Son Espases) per a què es dignifiquin les cases, idò també podrien donar exemple dignificant Son Peretó. Els voltants de les cases fan oi al rei porc. Per darrera tenen un reixat provisional per sempre de protecció de no se sap què, cosa que provoca que al darrera hi vagin a parar els guant dels coronavirus que els ciutadans més barruts tiren a terra, a més de qualsevol altre residu típic també de veïnats insolidaris. Justament un altre lledoner espontani que també va bo, qualsevol dia començarà a empènyer les parets.
El més cridaner és que la façana formi part d’aquest trist espectacle, hom diria que els presumptes jardiners que hi pugui haver per allà tenguin prohibit d’acostar-s’hi, ben al contrari n’usen una cotxeria. Si fóssim Europa de veres (en jardineria som més partidaris d’Àfrica) posaríem unes petúnies o llevamans a les pasteres que ja havien posat els de la possessió molt abans del parc.
Una mostra més de la desgràcia de la jardineria a Palma. La jardineria és, o hauria d’esser, tenir gràcia per fer lluir les plantes que poguem tenir o posar. Enlloc d’això es dediquen a tallar branques sanes als arbres, desgraciar baladres i altres arbusts i retallar bolletes per fer creure que en saben de no sabem què. De flors ja hem insinuat que per Palma són una cosa rara fins i tot als parcs centrals, per la perifèria ni se’n sap. Si no poden ni amb les herbes que ja deuen tenir soca per Son Ceba, ja me contaràs. Això no té gens gràcia.
Algú trobarà l’article esbiaixat ja que Palma també inclou el parc de la Mar, el de les Estacions i altres que estan molt millor que Son Peretó. Sí –només faltaria!– però si Palma és, o ens ho han fet creure, la capital del turisme europeu, amb què s’ha de comparar? Els poquíssims turistes que hi pugui haver, especialment a mig dia als parcs aquests, si són de Viena probablement diumenge passat passejaven per Schönbrunn, o si venen de París, pels jardins de Luxemburg. No donam la talla en cap comparativa.
Per contra la darrera ocurrència de l’Ajuntament ha estat asfaltar la part d’aquesta illeta corresponent a equipaments, que és la part del camí dels Reis. El resultat final és horrible, tot i què els negocis de davant n’estaran ben contents. Sobretot perquè també pareixia que a aquesta part la brigada municipal tenia prohibit d’acostar-s’hi. Només a partir de les queixes pels diaris s’hi segava l’herba i s’hi llevava el betzum ciutadà. Ara... tot asfaltat-tot arreglat. La gràcia... allà on no dic.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.