Comença l’agost... Vacances?

Qui encara pot gaudir d’aquest benefici penitenciari són na Carme Forcadell i Dolors Bassa, esperem que pel temps que els resta de condemna, i no hagin de fer les passes enrere que han fet els altres presos.

Unes setmanes després de les eleccions basques i gallegues arriba la decisió del Tribunal Suprem d'anul·lar les sentències a Arnaldo Otegui i altres quatre companys, que foren condemnats a sis anys i mig de presó i inhabilitació per càrrec públic, el nomenat cas Betaragune. Junt amb el coordinador d’EH Bildu, Rafa Díez, Miren Zabaleta, Sonia Jacinto i l’exsecretari de Sortu Arkaitz Rodríguez, que compliren la pena.

L’anul·lació ve pel compliment de la sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans que va considerar que el judici no fou imparcial. No havien de ser condemnats en cap cas. Ara els seus advocats preparen una reclamació d’indemnització a l’Estat, per aquests anys passats a la presó, amb totes les conseqüències que visqueren ells i les seves famílies.

Els presos catalans també han traslladat al Tribunal Europeu la seva demanda, una vegada exhaurides totes les vies de recursos a l’Estat espanyol. No sabem quin temps es torbarà aquesta instància judicial europea, podem confiar en una resolució semblant a l’anterior referida al cas Betaragune. Perquè hi ha moltes similituds, massa, d’una interpretació parcial de les lleis, d’un judici amb sentència preestablerta, d’una actitud de revenja i especial èmfasi en la humiliació com han demostrat la Sala del Suprem, i com han denunciat els presos i preses que ho visqueren en la seva mateixa pell.

Mentrestant, tornen a ser a les presons n’Oriol Junqueras, en Raül Romeva, Joaquim Forn, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, sense poder gaudir del tercer grau penitenciari que els permetia conviure amb la seva família.

No deixarem de denunciar-ho, el poder judicial s’ha convertit amb el braç repressor d’idees democràtiques i progressistes, d’esquerres i sobiranistes. Recordeu els judicis a Lula Da Silva al Brasil? l’empresonament i posterior posada en llibertat, que ja no ocupen les portades dels diaris. L’impeachment , la destitució de na Dilma Rousseff? La destitució d’Evo Morales? I segur que me n’oblido d’algun, com la impossibilitat de tornar a l'Equador del president Correa. Tots ells, del continent americà més enllà de l’Atlàntic.

Un patró comú, allò que no aconsegueixen amb diàleg o amb les urnes, ho provoquen amb judicis i sentències. Ens sona aquesta cançó per aquesta part d’Europa del sud.

Comença un mes d’agost atípic, en molts anys no s’havia vist el col·lapse dels jutjats a tot l’Estat i s’habilita la segona quinzena d’aquest mes per treure endavant casos pendents. Per una banda es requereixen més jutjats, més personal, fa anys que es diu que la justícia està saturada, i per l’altra els càrrecs judicials continuen tenint la porta d’entrada amb oposicions duríssimes que fan molt difícil l’accés a la fiscalia i judicatura. No parlem del sistema de nomenament dels càrrecs del poder judicial, Tribunal Suprem, Audiència Nacional... No ens ha d’estranyar que les posicions més progressistes siguin minoritàries en aquest món.

Així i tot, que pugueu gaudir de les vacances del mes d’agost, amb salut, molta, i alegria. Sense oblidar totes les persones que no ho poden fer per mantenir-se fidels a les seves idees i al seu compromís amb el seu poble.