Excel·lentíssim i Reverendíssim Senyor Sebastià Taltavull,

Com a mallorquí i com a creient catòlic, vos adreç aquesta lletra per donar l’enhorabona al Bisbat de Mallorca per esser-se mantingut un enfilall de segles fidel a la nostra tradició lingüística mallorquina. Aquesta tradició, sempre, sempre, sempre ha destriat el registre familiar (caracteritzat bàsicament per l’ús de l’article salat ('es'/'so'/'sa'/'ses') i els pronoms ‘noltros’ i ‘voltros’) del registre formal (caracteritzat bàsicament per l’ús de l’article literari ('el'/'lo'/'la'/'els'/'los'/'les')i els pronoms ‘nosaltres’ i ‘vosaltres’).

L'expressió lingüística actual de l’Església de Mallorca és un exemple perfecte d’aquesta combinació natural d’usos: en les comunicacions escrites i en la litúrgia de les misses, aquest Bisbat sempre ha fet i fa servir el registre mallorquí formal (conegut com a ‘mallorquí de trona’); I en les homilies de les misses, actualment fa servir el registre familiar.

En combinar amb naturalitat aquests dos registres, el Bisbat que vós regiu té l’honor de mantenir viva la tradició lingüística mallorquina, que els mallorquins hem seguida un caramull de segles: totes les actes notarials del Regne de Mallorca, les redactaren en registre formal, fins a la prohibició que l’estat borbònic, l’any 1862, ens va entaferrar per llei, segons la qual cap escriptura pública podia esser en català i que va imposar que fossen en espanyol estàndard.

De la mateixa manera, la majoria de catecismes i la totalitat de llibres litúrgics sempre són estats redactats en el registre mallorquí formal.

Bona prova d’aquesta tradició en són l’ús de l’article formal dins el llenguatge familiar, ben viu fins als nostres dies, en moltíssims de termes religiosos com ara ‘el Bon Jesús’, ‘la Mare de Déu’, ‘el Cel’, ‘l’infern’, ‘el Papa’, ‘el bisbe’, ‘la Seu’, ‘l’Església’, ‘la catedral’, ‘el dimoni’, ‘la trona’, l'altar, la sagristia, el Sant Crist, l'Esperit Sant, i una mala fi que podríem afegir-n’hi. Igualment, en el Parenostre, no hi feim servir altre article més que el formal i el pronom ‘nosaltres’: ‘Pare nostre, vós qui estau en el Cel, sia santificat el vostre nom. Véngui a nosaltres el vostre Regne. Es faci la vostra voluntat, així en la Terra com es fa en el Cel. El nostre pa de cada dia, donau-nos, Senyor, el dia d’avui. I perdonau les nostres culpes, així com nosaltres perdonam els nostres deutors. I no permeteu que nosaltres caiguem en la temptació, ans alliberau-nos de qualsevol mal.” Altre tant hem de dir del tradicional Cant de la Sibil·la, viu fins als nostres dies tant a Mallorca com a l’Alguer:

‘Lo jorn del judici
parrà el qui no haurà fet servici.
Jesucrist, Rei universal,
homo i ver Déu eternal,
del Cel vindrà per a jutjar
i a cada un lo just darà.
Ans que el judici no serà,
un gran senyal se mostrarà:
La terra gitarà suor
i tremirà de gran paor.
Terratrèmol tan gran serà
que les torres derrocarà;
les pedres per mig se rompran
i les muntanyes se fondran.
Los puigs i plans seran igual.
Allà seran los bons i mals,
reis, ducs, comtes i barons,
que de llurs fets retran raons.
Gran foc del cel davallarà,
mar, fonts i rius, tot cremarà.
Los peixos donaran gran crit,
perdent son natural delit.
Lo sol perdrà la claredat,
mostrant-se fosc i alterat;
la lluna no farà claror
i tot lo món serà tristor.
Après vindrà, terriblement,
lo Fill de Déu Omnipotent:
de morts i vius judicarà;
qui bé haurà fet, allí es veurà.
Als bons dirà: -Fills meus, veniu,
benaventurats, posseïu
el regne que us està aparellat
des que el món va ésser creat.
Als mals dirà molt agrament:
—Anau, maleïts, en el torment;
anau, anau al foc etern
amb vostro príncep de l’infern.
Humil verge qui haveu parit
Jesús infant en esta nit,
vullau a vòstron Fill pregar
que de l'infern vulga'ns lliurar.
Lo jorn del judici
parrà el qui no haurà fet servici.

No renegueu mai, Senyor Bisbe, de la nostra tradició mallorquina. No descatalogueu com a mallorquina tota la tradició de vuit segles d’actes notarials, llibres litúrgics, catecismes i obres literàries. Confondre el nostre tradicional registre mallorquí formal, el mallorquí de trona, amb el catanyol que divulguen els actuals mitjans audiovisuals de la Generalitat, no és més que ignorància en el millor dels casos, per no dir mala fe.

No faceu cas dels qui voldrien que renunciàssiu a la notra tradició lingüística senzillament perquè el registre formal de la qual s’assembla massa a la tradició del Regne de València i del Principat de Catalunya. Tant s’hi assembla, que és la mateixa.

Reparau com els qui reneguen d’aquesta tradició (i que volen que vós en renegueu) són els mateixos que callen davant les agressions supremacistes espanyoles que, com més va, més patim els mallorquins quan feim servir, espontàniament, el registre familiar en qualsevol situació de la vida quotidiana: en els cafès, en els forns, en les benzineres, en els controls de trànsit i de l’aeroport. Quan ens volen fer passar per força, contra l’ús del mallorquí familiar, amb el seu corresponent article salat, a l’espanyol estàndard, tots aquests que voldrien destruir la tradició lingüística mallorquina callen. Dissimulen. Se giren allà deçà. Ja els va bé que renunciem al salat (si és per passar a l’espanyol estàndard).

També estau d'enhorabona per combinar tan bé l'ús del nom de 'català' referit a la nostra llengua (ús que se va estendre en el segle XIV) amb el de 'mallorquí', que se va estendre la darreria segle XVI).

Vull donar-vos l'enhorabona per haver sabut aquest Bisbat conservar tan bé, tants de segles, fins avui, la nostra tradició lingüística mallorquina, amb els seus dos registres i els seus dos noms. I vos vull encoratjar perquè aquest Bisbat continuï en la mateixa línia tradicional molts de segles més.

Rebeu una abraçada ben cordial.

Jordi Caldentey