algo de nubes
  • Màx: 27°
  • Mín: 21°
20°

Sobiranies

Hi ha dues maneres de protestar: una és cremar-ho tot, com hem vist a Minneapolis i com vam veure, temps enrere, a Barcelona. L’altra és entrar en lliça sota la forma emblemàtica d’un silenci simbòlic, però apropiant-te la via pública com a espai de resistència, fent-t’hi visible, sense moure-te’n. A mi, per exemple, una filera de gent silenciosa sempre m’ha impressionat molt més que una multitud desbridada. Però sobretot crida l’atenció perquè el contrast planteja una tensió interessant entre dues formes distintes de canalitzar la indignació i la pressió social sobre el poder: la protesta no violenta i l'ús tumultuari de la força, totes dues perfectament legítimes.

Tanmateix, per a protestar amb algun efecte, cal una sòlida base ideològica. Per això aquests dies ha aparegut a Catalunya l’Institut Sobiranies, impulsat per Jaume Roures, Quim Arrufat i Xavier Domènech. L’òrgan es presenta a l’opinió pública per a “fomentar la discussió”, però asseverant que “no hi ha cap objectiu a curt termini". Personalment només hi veig una eina de desmobilització que substitueix, presentant com a “novetat” la premissa intel·lectual, la funció que mesos enrere complí Tsunami. Llavors el poder proporcionà un instrument per a orquestrar una revolta vigilada, que dirigí i dosificà a l’ombra la indignació popular en un moment de resistència legítima a les places. La idea era posar l’independentisme social sota direcció i control dels òrgans de partit.

Ara, destapat l’engany, ha calgut trobar-hi un relleu. Sobiranies -el terme en si ja és trampós i n’aventura el parany- és un “espai de reflexió i debat" que uneix gent que suposadament voldria la independència amb d’altra que s’afanyaria a impedir-la a tota costa si es presentés l'ocasió de nou: encara tinc, clavada a la retina, la diputada Jessica Albiach exhibint aquell ostensible “no” a la votació del Parlament per a delatar i incriminar els polítics que avui són a la presó o a l’exili. Però, per a complir l’objectiu estratègic de la “derrota”, Sobiranies necessita recórrer a la bagatel·la ideològica i crear una ambigüitat calculada entre els conceptes de "sobirania" i "independència", per a poder fer entrar la segona en una via morta. La idea no és arribar al compromís polític a través de la "reflexió", sinó activar-la, precisament, per a desmobilitzar-te. Mentre l'objectiu sigui només "pensar", no actuaràs.

Així és més fàcil veure que la voluntat d'aproximació "intel·lectual" de l’Institut al “sobiranisme” no és honesta, sinó que només pretén disfressar de reflexió l'escassa voluntat de concreció política i desplaçar el debat de l'eix nacional a l'ideològic. D’aquest esforç de legitimació en sortirà el proper Govern “progressista” a la Generalitat, una reedició del “Pacte Tripartit” d’esquerres, articulat a través de l’aparent “lideratge” d’ERC i acordat a Madrid amb Sánchez i Iglesias a canvi de lleialtat al Règim. El sorpasso triomfarà per dos motius: en primer lloc, perquè la nostra democràcia és, en realitat, un constructe social a mans d’un poder exercit discrecionalment; i, en segon lloc, perquè el retorn a l’independentisme implica un esforç de reorganització pantagruèlic, consciència de superació i de canvi. I ara mateix no hi ha -o no veig- cap força veritablement transformadora, cap estat d’opinió majoritari, favorable a reaccionar-hi i sobreposar-s’hi.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Tarangu, fa mes de 4 anys

En Manel Soler tampoc es creu això de les sobiranies en plural (que distorsionen i difuminen el concepte singular i unívoc equivalent al d'independència).
No tothom s'empassa els enganys de les esquerres "federalistes".

Valoració:2menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente