Avui deman disculpes als que no me llegeixen, que sé són molts, i ben especialment als que han tengut la mala idea de provar-ho justament avui... els recoman que s’aferrin bé a la cadira. És que sobre aquest tema ja m’hi vaig posar fa anys i l’espai habitual no me basta per resumir-ho, així doncs hauré d’anar al gra, ja:

La gran majoria d’incendis són provocats intencionadament, amb ganes, mala llet i ves a saber que més. Els motius profunds ningú no els investiga, ni que en trobin un que l’han suïcidat davall els calius.

Grufant pel cofre els dies de confinament he trobat unes notícies del periodisme habitual sobre el particular. Un diu “La quema de rastrojos provocó 88 incendios el año 2011 en Baleares. El Govern abrió 213 expedientes y Calvià fue el municipio más afectado con 11 expedientes” (El Mundo 20.05.12). En un altre tros de diari diu “En todo Calvià sólo tres personas vivimos exclusivamente del campo” (Ultima Hora 31.08.14), no és exactament del mateix any però l’estadística no pot canviar gaire, aleshores una primera hipòtesi de broma seria que cada neopagès de Calvià hauria estat expedientat 3,66 vegades per cremar “rastrocos”, i que també me perdonin aquests tres neopagesos, si és que encara aguanten, però encara caldria afegir les vegades que haurien cremat “rastrocos” i no els han enxampat, ja seria de bàmbols que els agafassin cada vegada. A part, també vaig explicar que ‘cremar rostoll’ no existeix: era un costum fa cent anys, però amb la maquinària actual no té sentit, aleshores no sé bé que volen dir, amb la mania de cremar “rastrocos”, on insisteixen.

Val! No eren els tres neopagesos, d’acord (disculpes altra vegada), només era per intentar associar rostoll amb fora vila. És clar que tots som bons, i igualment sospitosos, de cremar “rastrocos”, però... per a què? (cui prodest?). Qui crema “rastrocos”, o el bosc directament? Els directors d’hotel, les kellys, els turistes, els de les casetes il·legals, marcians? Per què no s’investiga? Si les ganes que posen els piolins per humiliar el català, o obrir expedients contra el 8-M, o contra Torra per penjar un llaç groc, les posassin per investigar qui cala foc, els incendis s’haurien acabat faria dècades... N’hi havia més, de paperots del cofre: “146 incendios homicidas en Galicia [el mateix cap de setmana] (El Mundo 16.10.17), “La policia confirma que la mayoria de fuegos en Galicia fueron intencionados” (Ultima Hora 17.10.17).

Val! Hi ha més casuística. No tot és mala llet, també hi ha negligències, però som allà mateix: per què no s’investiga, i sanciona? Ja fa anys de “Ni un foc al bosc” idò ni un: ni paelles, ni barbacoes, ni tirar una llosca per la finestra del cotxe (...ni foc de Sant Joan ni rodelles a menys d’un quilòmetre del bosc). Supòs que això ja s’ensenya a primària i que cremar “rastrocos” ja està prohibit. També hi ha incendis naturals, per una tormenta seca, però això és excepcional, després sol ploure, i supòs que els helicòpters dels bombers de Mallorca ja encalenteixen les hèlixs i parteixen cap allà volant. Que aquesta és una altra, els incendis provocats amb mala llet són molt més nombrosos del que vos pensau. S’esdevé que ara tenim un equip de bombers molt ben preparat ─gràcies!─ i la gran majoria d’incendis s’apaguen tot just començar, a això els diuen ‘conats’ i van amb l’estadística de patató, però la diferència amb els incendis grossos només és això: que no s’han pogut aturar, l’acte delictiu de calar foc és el mateix.

Un tema a part és què fan dins les possessions al segle XXI, que no té res a veure amb les rondalles. N’hi ha que no llauren ni davant ses cases, n’hi ha que esperen que les mates siguin un poc grossetes per després arrabassar-les i ja està, i també n’hi ha que fan els seus tallafocs moderns aprofitant els camins, o no, sense plorar en públic que els ho ha de pagar el govern.

Fa quatre dies el reportatge recurrent ha tornat amb aquest enfilall d’amenaces: “El abandono del bosque prende la llama... los bosques no tienen quien les quiera... En la isla el único gestor real es el fuego descontrolado... Cualquier dia puede arder si un pirómano logra su objetivo”... doncs “Al revés me las calcé, y eran botas de montar”. Francament, pareix (repetesc: ‘pareix’) escrit per animar a calar foc. Ja s’ha fet culpable al bosc, a priori, per a què investigar?

Les primeres paraules ja no s’aguanten: “El abandono del bosque”, supòs que es refereix a la regeneració natural, deu voler dir que la Natura és beneita: no se’n sortiria sense nosaltres, que curiosament hi vàrem aparèixer a misses dites. La piromania és una malaltia rara, molt rara, massa rara, a part que són els que troben primer i alguns duien mil euros a la butxaca, però els incendis continuen. No hi ha tant de tarat per a tanta mala llet. Ja que la cosa va calenta, els exemples d’enfora ens aniran ben bé: d’aquells 146 incendis encadenats de Galícia, ningú creurà que fossin 146 betzols es varen posar d’acord per a fer una vega de geperuts, és molt més versemblant que fossin una guarda de “viejos del lugar”, que a més ho varen confessar davant les càmeres, “a bocajarro”: “como no nos dan subvenciones para pastos, pues quemamos”. I per si ens calen exemples de més prop, els dels talaiots ja cremaven, el problema és que no s’han aturat.

Alguns antecedents: Bosc brut, bosc net (Diari de Balears 10.12.10 enllaç), Un substrat cultural els aixopluga (ídem 30.08.11 enllaç), Incendis per negligència (ídem 10.09.11), Lillo in AmicsArbres: Incendis intencionats i negligències (enllaç)...