Ha plogut molt de l’època d’aquell ecologisme èpic marcat sobretot per la lluita per a salvar els principals espais naturals de les Illes (Dragonera, Albufera, es Trenc...) mutatis mutandi tot això que ara són els parcs naturals, excepte la serra de Tramuntana, que es va embetumar amb un nyarro a mida de propietaris i cabres, i encara remuguen.

Ha plogut massa, sobretot si la metàfora de l’aigua ens representa l’impacte humà depredador. La població s’ha duplicat, els turistes s’han multiplicat, a part d’un turisme d’estraperlo encara no ben quantificat, ni tan sols assumit pels organismes oficials. La quantitat d’hectàrees urbanitzades o encimentades irreversiblement també és de por, la desfeta de fora vila... te negaries a creure-ho. Exagerant, ma non troppo, podríem dir que aquests parcs naturals finalment han quedat de zona verda per als hotelers, precisament els que més s’hi oposaven. Fins i tot els utilitzen per a la seva publicitat. Turespaña acaba de llançar un vídeo de promoció, que comença precisament amb: “...esa cala escondida, sólo para tí” (cala Màrmols, foto de capçalera).

Doncs sí, la lluita ecologista a llarg termini beneficia als hotelers, aleshores si s’hi oposen és pel seu benefici immediat, i només seu, com també hem comprovat, els que vivim d’un jornal pelat hem perdut molt poder adquisitiu, nivell de benestar social, i aquells famosos llocs de feina s’han reconvertit en llocs de precarietat total, insuficient per pagar un lloguer, i encara no n’hi ha per a tots. Per certificar que som masoquistes tenim totes les infraestructures saturades, però encara subvencionam en fires per dur més població. Hem arribat a l’absurd que anar a la platja ja és estressant. Les més famoses tenen ‘places limitades’.

Per això el mateix GOB, principal protagonista de l’època esmentada, fa anys va encetar una nova campanya general “Qui estima Mallorca no la destrueix”, després vendrà la plataforma “Sense límits no hi ha futur”, i és que, efectivament, el problema d’aquest segle ja no és un espai concret sinó tot, tot el que ens queda, i més: ens hem passat de set pobles, i no només de metres quadrats encimentats, sinó també de plàstics, canvi climàtic...

Això era el panorama el dia abans de certificar la pandèmia, ara estam embambats, excepte els municipis de Llevant. A part dels discursos necessaris per aixecar els ànims i ajudar a resistir el confinament, res no fa pensar que els missatges cursis commoguin els especuladors carronyaires, ben al contrari, ja hem vist com al batle de Capdepera li ha faltat temps per encarregar obres que fan olor de corrupció. Rafel Fernández és d’aquests polítics que fan dir “tots són iguals”.

Si el mes que ve troben la vacuna, la temporada turística 2022 tornarà a esser com la de l’any passat i tot tornarà a petar. Per descomptat que no haurem après res de res. Si no, fins que no trobin la desitjada vacuna no podrem fer vida normal, els alemanys i anglesos tampoc, aleshores el turisme ja no serà el que era, i com que a curt termini la cosa no té remei, és ben necessari programar seriosament una política per a un turisme menys massificat i menys depredador. D’hotels en sobraran molts i és de preveure molta més demanda de sol rústic. El lloguer d’estraperlo tornarà a esser el més rendible. El tema més espinós era el del decreixement, que ben pocs polítics s’atrevirien a plantejar, doncs ara tenim un col·lapse, que esdevindrà una crisi històrica fins no sabem quan, i no hi podem fer res. El que sí podem fer és conservar el bé més preuat que tenim, que és el paisatge i medi ambient, i que la pròxima crescuda no l’afecti.

En qualsevol cas tenim encara més motius, i evidències, per aturar, ja, les noves ocurrències de construccions, fins i tot infraestructures, fora del sol urbà. Aquell colador d”interès social” s’ha d’acabar. L’interès social general és preservar el que ens queda. Per posar un exemple: un parc temàtic de mallorquinarros amb calçons amb bufes, escopeta, cabres mallorquines i lloros encara més mallorquins... cap problema ni un: que comprin un solar a un polígon “industrial” consolidat i que demanin els permisos corresponents.

Si la construcció és un salvavides contra l’atur pandèmic doncs que continuï, però en sol urbà, rehabilitació, reconstrucció o reconversió, i amb les lleis que ja hi havia. L’urbanisme a la carta i ampliació d’hotels, també, ja hauria d’esser història. Hotelers i constructors ja en saben massa, de fer jutipiris amb lleis, territori, metres quadrats i fer hotels com el de Son Moll o Portals Nous, no els cal una butlla per a construir per sobre de les seves possibilitats i, com hem dit, fins que no es solucioni la pandèmia en sobraran molts, d’hotels. No s’entén que un govern “socialista” els doni encara patent de cors. A Andratx, per exemple, podrien tomar tot el que és il·legal i dignificar el casc antic, serien molts llocs de feina per molts d’anys i quedarien bé per una vegada. La construcció que en realitat és destrucció del territori (destruir paisatge, robar espai públic...) ja s’hauria d’haver acabat, fa molt d’anys.

Pel contrari ─pareix que tenim un govern polivalent, i avui tocava finezza─, cal agrair el recent decret llei de protecció del territori, que suposa la desclassificació dels anomenats falsos urbans (allò que el PP sempre amenaça que cal subvencionar els especuladors). Pel que hem parlat per aquí hem salvat Son Puigdorfila (salvem-son-fila) i Son Gual principalment, a més de complicar la urbanització d’estraperlo en sol rústic. Si de saturació parlam, Palma no pot pus, Mallorca tampoc, i Eivissa… és de mel i sucre.

En qualsevol cas, si hem de salvar el que ens queda, ha d’esser ara, si badam un poc més, ja serà tard.