Avui el títol, en anglès, és el crit que s’ha sentit arreu del planeta. Les vides negres importen, totes les vides africanes importen. Tota vida humana importa, sense distinció de color de la pell, ni de creença, ni d’orientació sexual, ni de gènere, ni... Tota vida humana és important, és única, totes les persones tenim dret a una vida digna. Ningú té dret a llevar la vida d’altri perquè no li agradi la seva aparença física, o la seva religió, o les seves idees, o la seva manera d’estimar.

Un clam que ha retronat pels carrers dels Estats Units d’Amèrica, i s’ha sentit i cridat als carrers de Londres, de París, de Barcelona, de Lisboa, de Sao Paulo, de Roma, de Hong Kong, de Mumbai, de Toronto, de Ciutat del Cap, de Palma, també, diumenge proppassat 7 de juny, a la plaça de l’Olivar.

Una crida forta i potent antiracista, perquè el racisme mata, assassina, no només als EUA, també a altres llocs del món. I l’any vint del segle vint-i-u, l’any de la pandèmia, de l’emergència sanitària, de la crisi econòmica, la gent ha sortit al carrer, amb mascaretes, a fer sentit la seva indignació i ràbia davant tanta impunitat caps als racistes blancs que encara creuen que pertanyen a una raça superior, com explicava el nazisme d'en Hitler el segle passat.

El Primer Ministre del Canadà, el senyor Justin Trudeau, ha participat d’aquestes mobilitzacions, donant exemple d’un polític antiracista que vol mostrar la seva solidaritat amb totes aquelles persones que han patit i pateixen el menyspreu, la discriminació dels racistes. Aquí, a ca nostra, també representants polítics com Guillem Balboa portaveu de MÉS per Mallorca al Consell, o Vicenç Vidal senador autonòmic per aquesta formació, i altres, han sortit al carrer devora tanta gent que ha volgut mostrar el seu anti-racisme militant.

N’Àngela Davis, nord-americana comunista, lider de les revoltes contra la guerra del Vietnam dels anys setanta del segle passat, feminista, ho va dir fa temps: No basta dir jo no som racista, has de ser antiracista. I ho hem vist en aquestes mobilitzacions des de l’assassinat de George Floyd, en el seu nom i en el de tantes vides negres, joves i majors, de tots els colors de la pell, arrabassades injustament. La gent antiracista s’ha mobilitzat per dir que ja basta!de tanta impunitat, de tant de racisme, de tanta injustícia que s’ha estès des de les trones, des de faristols, en boca de líders d’extrema dreta com en Trump, o en Bolsonaro, o... altres dirigents també europeus, Salvini a Itàlia, Marine Le Pen a França, Viktor Olban a Hongria, i a Holanda, Alemanya, Bèlgica, Dinamarca.

Ben a prop nostre, el senyor Abascal de VOX o Casado de PP, escampant notícies falses per reclamar la dimissió de Pedro Sánchez, són fidels seguidors de les doctrines del Sr, Trump en tot allò que fa referència als drets i llibertats, al liberalisme econòmic duit als extrems que deixa abandonada una gran part de la població. Basta veure com han reaccionat a la decisió del ministre Grande Marlaska de cessar el cap de la Guàrdia Civil, responsable de la repressió de l’1 d’octubre del 2017 a Catalunya.

Totes les vides són importants, totes les persones tenim dret a una vida digna, en pau. Que se’ns respectin les nostres idees, la nostra manera d’entendre el món. En un món sacsejat per la pandèmia de la COVID-19, que hem vist com aquesta s’ha estès per tots els continents i països, la resposta a l’assassinat de George Floyd i tants altres, ha estat un clam universal que ens ha fet sentir que la solidaritat, l’anti-racisme, acabaran imposant-se a tanta barbàrie. No ho hem de dubtar.