algo de nubes
  • Màx: 18.78°
  • Mín: 13.93°
19°

En Pep Gonella ‘s’es mort’

Quasi simultàniament han mort Antonio Alemany i la delegació d’ultramar del diari colonitzador El Mundo, com ha informat puntualment dBalears. Fa tres anys Pep Zaforteza va confessar que era ell, qui s’havia amagat 45 anys rere el pseudònim ‘Pep Gonella’ (ja-te-cara), i després traspassava els poders de no sé què a Fernando Fortuny. Un epíleg patètic digne de Llorenç Villalonga per als “restos de saldo” dels botifarres.

Però no passeu ànsia, altres fatxes continuen al dictat de Madrid, com sempre, ja que d’això es tracta. El mallorquí era l’esca. Si Franco hagués pogut dur tots els catalans a Mauthausen, com va consentir amb els republicans exiliats, en Zaforteza no hagués tingut cap problema d’identitat, ni els seus seguidors cap enemic íntim per odiar. Però enlloc d’això pels anys 60 s’esdevé la Renaixença post-franquista: la Nova Cançó, creació de l’Obra Cultural Balear i el diccionari Alcover-Moll acabat en són alguns exemples. Això tocà el nassos als fatxes. Fins i tot amb la missa en lingua vernacula (abans era en llatí i d’esquena), que manava del concili Vaticà II, es va crear polèmica, ja que n’hi havia que retorçaven el manament i volien suposar que a Porreres, per exemple, s’haurien de dir les misses en foraster, quan l’únic que el parlava era el practicant.

El mallorquí com a català pro parte no te cap problema dels que s’han inventat, ben al contrari, tots els filòlegs i escriptors que he conegut o he seguit tenen autèntica devoció pels fenòmens lingüístics del seu redol, i n’és un bon exemple aquest mateix diari: tant en els redactors com en els col·laboradors habituals no hi he detectat mai cap problema, amb el català de Mallorca, d’Eivissa o de Binisafua.

Els problemes els creen els que s’encaboten en un mallorquí versus català. La part filològica ja es va resoldre ipso facto fa mig segle. En Pep Tanoca no va tenir altra ocurrència que anar a tocar el nas al patriarca Francesc de Borja Moll i, ja ho pots suposar, a part d’embullar troca allò no podia anar enlloc, després s’hi va ficar el folklòric Luis Ripoll i va esser l’altre pròcer, Josep Maria Llompart, qui li va treure els colors, després intervingueren altres i... val més que llegiu directament el llibre Polèmica d’en Pep Gonella. A part de Luis Ripoll, que defensava el seu mallorquí escrivint en foraster (sempre), crec recordar que tota la resta de gonelletes s’amagaven rere pseudònims. Aquest mal costum quasi havia desaparegut, fins que es reinventaren les discussions per internet...

Però insistesc, a part d’algun somiatruites que se l’agafa amb paper de fumar, i inconscient del mal que consent, els que tenen “necessitat” d’afuar el mallorquí contra el català solen esser fatxes. El pedigrí dels qui més s’hi han significat és ben a la vista. El mallorquí en el fons el importa un rave, si no és que directament volen destruir-lo i esquarterar el català per a què no pugui competir amb la llengua de l’imperi. Per a què usen el mallorquí, els neogonelles, a part d’emprenyar?

Pel que sí va servir aquell “riu revuelt” va esser per acabar al PP ─ves per on─ xuclant de subvencions i del que fes falta. Antonio Alemany fou condemnat a presó, no per qüestió de principis ni per bon periodista, sinó per corrupció. A més feia els discursos incendiaris d’en Matas contra el català, els mestres i tot el que li queia malament. Els missers de Can Zaforteza són els que més defensen els corruptes del PP. Pep Gonella va esser senador “de sentro”. Matas subvencionava El Mundo, el PP subvencionava Jimenez Losantos (en B) a Libertat digital, que va fer una sucursal per Antonio Alemany...

I és que al PP sempre els ha agradat molt, això del folklore. Fins i tot Bauzá (amb z forastera), per als seu gran discurs es va fer posar una escala figueralera plena de sobrassades, i això que ell ja era de la nova generació chulo-madrileña. Canyellas convocava els periodistes a una possessió de Bunyola i quan els veia arribar “qualcava” al tractor per a què li fessin fotos esterrossant. Tenia un idiolecte de senyor pagès accentuant les vulgaritats per deixar ben clar que li importaven una rave les bataionades d’en Zaforteza (amb dues z forasteres), que a més el tenia a la possessió veïnada.

Això va crear una curiosa escola de “txarrar malament” però amb ganes, molt ben representada per na Cabrer, na Salom i n’Estaràs. La kàiser Cabrer, com deia Toni Roig, era la més histriònica amb un “txarrar” que grinyolava a més no poder. Curiosament estava casada amb un filòleg, que per això també va poder mamar del PP. Aleshores “txarrava” malament però “a sabiendes. En passava gust, com si els seus votants necessitassin regressió cultural.

A na Maria Salom li havien d’escriure els discursos, ja que ella no donava per a tant, però sempre sortia del guió per amollar “desdeluegos” i posar l’èmfasi en els modismes més vulgars, si pogués esser inadmissibles a l’hora d’escriure (“ses madones no lletgeixen”). Rosa Estaràs ─i t’hi jubilaràs? a Estrasburg─, si viu allà ─és un suposar─, que vos pareix que hi xerra, estrasburguès, patuès, alsacià, rossellonès? o més probablement el francès estàndard o l’alemany acadèmic caixa quadrada? Tots suposam que d’això darrer, però si l’idioma es el català (el seu de naixement) ja s’estima més les pagesades amb tots els castellanismes coneguts i bastants d’inèdits. Que quedi clar que el mallorquí és de per riure’s.

Idoi sa moraleca es q’aixó des mallorquí serveix per distreuremmós, mentres mos roben a mans plenes, per lo menos en es xapat polític tradicionalment més votat.

Sort que a Catalunya ho tenen bastant més clar, ben probablement per això la odien tant (foto de capçalera).

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Guim, fa mes de 3 anys

Pot ser us cal.

https://www.publico.es/politica/informe-villarejo-zaplana-matutes-utilizaron-mundo-aniquilar-adversarios-politicos-baleares.html

Valoració:5menosmas
Per s'origen era occita?, fa mes de 3 anys

@Tià, paraula que jo ni idea de què fos negatiu, no ho seguia abans de dir res. To i què havent mals de llengüess per tot, i susceptibilitats, ho temia. Era un vertader dubte, per desconeixença o no recordar. Ja hi haurà altres maneres de fer fraternitat, llàstima!
Doncs xapeau que algú ho sàpiga i aclareixi dubtes. Fantàstic, el que descriu es veu vivenciat i ben curiós, millor potser que no un enllaç més tècnic, que també cal, però ara em fa peresa.
Quant més cercam, i es solventen dubtes, més dubtes poden aparèixer, que ja va bé. Encara que sigui de llengüa o de coronavirus, o de bricolatge.
Salut i a disfrutar desconfinats!

Valoració:2menosmas
Per Tià, fa mes de 3 anys


Tenc un amic occità d'una vila llenguadociana prop de la ratlla de partió amb el català al Rosselló. Aqueixa vila té una població de 3.000 habitants devers. Avui dia ell és el darrer parlant nadiu d'occità. Em contava, fa poc, que un dia, seient a un bar, un amic i ell parlaven occità.. El cambrer, occità, els va demanar "Què és aqueixa llengua que parlau? Sembla italià però no crec que ho sigui. I tampoc no és espanyol".

Vos afigurau, amics, que posem per cas a Ses Salines o a Cas Concos, uni cambrer pogués demanar altre tant a dos clients que parlassen en la nostra llengua?

Semblantment, un parell de vegades, dins la zona del Llenguadoc i de la Provença, m'he adreçat a qualcú (concretament a una benzineria) en occità, i m'han respost més o menys en aqueixa llengua. Quan els he dit que m'alegrava de poder parlar occità m'han escopit, en un to de menyspreu altíssim, "Ah, ça c'est le patois". A Apt, una senyora se'm va vantar de "no entendre ni un fotut mot de "patois"".

El cas del Rosselló és diferent. A Perpinyà predomina el francès (tot i que el català hi és ben viu) però a la "part forana" de la Catalunya nord, tothom m'ha respost sempre en català.

Venint de Narbona (Llenguadoc) amb tren, pujaren dos joves i s'assegueren davant mi. Parlaven en francès amb un accent català molt fort. M'hi vaig adreçar en català i en la nostra llengua em varen respondre. Em varen dir que eren d'Argelers. Quan els vaig demanar com així, essent que dominaven el català tan bé, parlaven francès entre ells. La resposta "És un costum que tenim".

Salven el català al Rosselló, en bona part, els contactes diaris amb la Catalunya del sud. Igual com a Alsàcia (on parlen un dialecte alemany, els contactes diaris amb Alemanya, allà deçà el Rin.

Valoració:6menosmas
Per Tià, fa mes de 3 anys


Diguem, "Per s'Origen" que pots anomenar "occità" el català si anomenes "portuguès" el castellà.

A l'alta Edat Mitjana, els catalans solien escriure la poesia en occità, igual com els castellans solien escriure la poesia en galaico-portuguès (Alfonso X el Sàbio, per exemple). Ramon Llull, per exemple, escrivia en català (o llatí, o àrab), la prosa, per bé que feia poesia en occità.

Ara, i deixem-nos de punyetes, avui dia això de l'occità (que jo parl força bé, concretament en el dialecte llenguadocià) té la mateixa relació amb el català que el portuguès actual pugui tenir amb l'espanyol... amb la diferència que el català és una llengua viva i l'occità, ai las, és una llengua pràcticament extingida. He trestat molt per Occitània i només una vegada mai he sentit parlar occità espontàniament.

Alerta als qui volen embullar fil, en detriment del català, amb el frit-i-bullit de l'occità, Es tracta d'un problema fals, atiat per gent que, se'n foten bé, de la nostra llengua, vull dir del català.

El català i l'occità són llengües germanes, i prou anar a cercar na Maria per la cuina.

Valoració:6menosmas
Per s'orígen era occità?, fa mes de 3 anys

I occità? Català sempre m'ha anat bé, però em queda es desig o dubte romàntic de si el puc nomenar occità.
De forma casolana, per reconeixement per s'occità, un dia a l'any. Dir algo aixís com 'Jo avui només parlo occità' : - )
O que domés sigui 'occità' una setmana a l'any. Com un homenatge, per tot es català, tant es de Barna com es de Sineu.
No per crear controvèrsia, ni per ser en desacord. He pensat potser no destorbaria es dubte

Valoració:-2menosmas
Per ara, fa mes de 3 anys

I si no troben a ningú que el substituesca, que li donguen el càrrec al nostre Emigrante, que ja fa uns anyets que porta fent nosa i ara supos que lleparia amb molta alegria.

Valoració:10menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente