Un 14 d’abril, recordeu, fa 89 anys es va proclamar la Segona República espanyola. Des de fa anys el celebram com a recordatori, homenatge i reconeixement a tantes persones que ho feren possible, que la defensaren durant els vuits anys de la seva existència, fins i tot amb la seva vida o amb l’exili.

L’hem commemorada la bona gent d’esquerres, republicana convençuda, que no vol reis ni reines, ni infantes hereves. Des del seu 75è aniversari, l’any 2006, que es va constituir una comissió cívica per organitzar els actes, aquí a Mallorca, cada any diverses entitats i associacions han celebrat aquest aniversari amb múltiples accions. Als pobles, als seus cementiris, el pioner des de fa més anys de la dècada dels 80, a Son Coletes de Manacor. A Ciutat també, a la plaça de Cort, a la d’Espanya, segons els anys.

I enguany, ves per on, l’hem de celebrar confinades a ca nostra. Ho veureu a moltes xarxes socials, memes, fotografies, videos, selfies... Ens felicitarem online. Una commemoració especial, diferent. Ens sentirem solidàries amb tantes altres persones que, com nosaltres, voldríem sortir al carrer i amb alegria, amb fermesa, dir alt i fort No volem rei!

I no el volem perquè és una forma d’Estat, la monarquia, imposada pel dictador Franco que amb mort, patiment i dolor va perdurar quaranta anys. Refrendada per una Constitució de fa 42 anys, escrita amb por pel renou dels caps colpistes de l’exèrcit franquista. No volem monarquia i volem república, perquè en el segle vint-i-u és anacrònic, i dels segles medievals tenir unes persones que hereten aquest paper dins la societat. Herència guanyada gràcies a destrucció, guerres i lluites pel poder que no tenen res d’edificant.

No volem, a més, aquest Cap d’Estat. Un senyor «molt preparat» diuen, que no ha mostrat coneixements de la realitat dels pobles de l’Estat. Un senyor que fa dos anys, a la tardor del 2017 menyspreà la voluntat de canvi d’una part important de la societat catalana. Que en temps de crisi sanitària greu, de pandèmia, fa un discurs insuls, sense contingut, sense saber reconèixer els esforços que està fent la ciutadania en general.

Un senyor que en temps de pandèmia es mostra reunit, online és clar, amb empresaris com el Sr. Roig de Mercadona, amb caps de l’exèrcit, i no és capaç de demanar als representants dels treballadors i treballadores com viuen aquesta situació. Devia tenir por que se’ls escapàs el sentiment republicà de molts d’ells.

A diferència d’altres monarquies europees, més arrelades en el sentiment popular com la britànica, ni tan sols és capaç de fer una foto de les nines aplaudint a les 20h, un capvespre qualsevol. Ni saben aprendre marqueting que diria un comunicador!

No volem continuar mantenint aquesta família, amb doblers públics, que surten dels nostres impostos, que per cert pagam gustosament per tenir bons serveis com sanitat, educació, atenció a la dependència, als més vulnerables... Perquè han mostrat que no hi creuen en la societat democràtica. El seu pare, emèrit diuen, ha duit els seus doblers a paradisos fiscals, a Suïssa, a Panamà, amagats dins fundacions sense activitats. Doblers, fortuna diuen, per tant molts, que no sabem d’on surten, o si, perquè en començar la seva feina era una de les monarquies pobres d’Europa.

El seu cunyat va furtar doblers nostres amb enganys, usant el nom d’una fundació per atendre persones amb diversitat funcional. És el colmo! Com deia en Pere Sampol. Un cunyat condemnat que ha pogut triar la presó, que ha tingut permisos denegats a altres presos, com els polítics tancats per defensar les seves idees no per haver furtat doblers públics.

Només aquests exemples de pràctiques gens exemplars d’aquells que ho tenen tot per haver nascut en una família i no en una altra. Hi ha un grapat de raons més per fonamentar que no volem rei, que no volem monarquia. Aquests dos exemples quallen dins les persones honrades, incapaces de tocar un euro que no és seu.

Fixeu-vos que no he recordat els avenços socials que va dur la segona República a un estat del segle passat, analfabet, pobre, dominat pel caciquisme i el catolicisme. Crec que els tenim ben presents, i afortunadament la història ens ho ha contat d’ençà de la mort del dictador.

Volem poder triar amb llibertat el nostre Cap d’Estat, com tants països poden fer. Països que han superat les rèmores del passat com Portugal mateix. Volem una República democràtica, que pugui ser la representació del nostre Estat i que si s’equivoca, si no ho fa bé, se sotmeti a la voluntat de la majoria per les urnes.

En el 14 d’abril del 2020, confinades, celebrem l’homenatge i reconeixement a tantes persones que la feren possible en el segle passat, i continuem amb el compromís de lluitar per aconseguir més prest que tard, una nova República.