SEGUIM CONFINATS A CASA SENSE CAP CERTESA DE QUAN SORTIREM. MENTRESTANT, LA PRIMAVERA VA FLORINT I NOSALTRES ENVELLIM SENSE PODER-LA GAUDIR.
Estimats compatriotes. Crònica de confinament. Dia 27.
Avui és dissabte 11 d’abril i fa un dia lluent i assoleiat. L’aire és fresc però ja és fa estimar.
Es donen les condicions òptimes per sortir a passejar a la mar, a la muntanya, de sortir al parc i a treure’s jaqueta.
Nosaltres, com la immensa majoria de la gent, seguim a casa sense poder sentir aquesta explossió primaveral en totes les seves definicions.
Seguim sense poder gaudir en plenitud de l’aire més pur que mai hem tengut. Si ara l’oxigen ha millorat és perquè els humans no el poden malmetre.
Aquesta és la nostra penitència.
Si avui fos un dissabte normal de Setmana Santa i fes aquest bon temps, un exèrcit d’éssers humans motoritzats s’escamparien per tota Mallorca per cercar imatges bucòliques de primavera.
Els hotels i restaurants de les zones costaneres estarien bastant plens de turistes que haurien arribat en avió. Ara res de tot això és possible. Quedam a casa. I la primavera exterior no ens espera.
IMATGES DE SETMANA SANTA
Davant meu, a l’altre banda del carrer, veig una veinada que executa un tutorial de kick boxing que mira per la seva tauleta .
Al balcó que hi ha al damunt d’ella, un home fuma el seu enèssim cigarret amb la bata posada i el gest apagat. Res a veure amb els gorrions que sobrevolen el seu cel i canten a cor.
L’home transmet una apatia i resignació anterior al covid-19, així que deu ser de les persones que més s’han adaptat a les normes de confinament
A l’altre costat de la finca, des de la finestra de l’habitació, puc veure el pati d’una planta baixa. Inmòbil a una cadira de plàstic, una senyora amb una bata rosa que no s’ha tret en un mes de confinament, fuma que fumaràs, amb el seu inseparable Ipad.
Sempre està asseguda davall d’un taronger que ja ha florit, tot i que no n’han collit les taronjes. Ni ho faran. Estan massa atabalats revisant desenses i desenes de vídeos que els envien pel whatsApp. Presidint l’escena hi ha una bandera d’Espanya...
Si voleu continuar llegint aquest post ho podeu fer al blog de Felip Palou, Illamón.
