L’AVORRIMENT I LA IMPOTÈNCIA PER NO PODER FER UNA VIDA NORMAL HA EMPÈS A MOLTA DE GENT A CREAR, A IMAGINAR I A REALITZAR FOTOS I VÍDEOS PER COMPARTIR AMB LA COMUNITAT VIRTUAL.
Estimats compatriotes. Crònica de confinament. Dia 20.
El meu amic Pere s’ha estrenat com a youtuber. Ha obert un canal de receptes de cuina de supervivència (ara li diuen confinament).
M’ha encantat. Senzill, directe, curt i ben explicat. “Recepta amb pocs ingredients: bacallà, espinacs, alls, porros i arròs”.
La imatge i el so són més que dignes. No sembla fet per un youtuber primerenc.
A EN PERE EL FA FELIÇ CUINAR PELS SEUS, HI POSA PASSIÓ I ROMANTICISME. I ÉS PER AIXÒ QUE FUNCIONA EL VÍDEO.
Segueix essent ell però ara, gràcies al coronavirus, mostra el seu art culinari a milions de potencials espectadors.
I de manera colateral, posa a disposició de la societat transmèdia el seu català de filòleg impolut, que també cal conservar en temps de confinament.
Trempar és la paraula que cal conservar.
ÉS L’HORA DELS CREATIUS, ÉS A DIR, DE TOTS VOSALTRES.
La Generalitat de Catalunya ha canviat l’eslògan de la campanya de màrqueting institucional. Els 7 milions i mig de futurs han passat, per mor del covid-19, a ser 7 milions i mig d’herois i heroïnes.
Potser ara no és el millor moment de reflexionar sobre el concepte d’heroÍcitat en temps de coronavirus i de confinament.
Vivim en una societat que ha desvirtuat algunes paraules a base de repetir-les. Les ha desprès de la seva essència i exclusivitat, per banalitzar-les a través d’un hastag.
Jo propòs que, en comptes d’herois i heroïnes, parlem de 7 milions i mig de youtubers.
És un tret més real i mesurable en aquests moments en què l’absoluta majoria dels ciutadans està atrapada a ca seva.
Ara som més cibernautes que ciutadans, i les estadístiques ho corroboren. Les xarxes socials són, més que mai, el nostre mitjà d’expressio.
El confinament ha tret el youtuber que duim a dins.
Aquest fenomen té la seva vessant positiva. Ens trobam segurament en el moment de més creativitat de la història de la humanitat.
L’avorriment i la impotència per no poder fer una vida normal ha empès a molta de gent a crear, a imaginar i a realitzar fotos i vídeos per compartir amb la comunitat virtual.
En tres setmanes de confinament he vist els vostres vídeos de gimnàstica o de pilates per fer des del menjador; he sigut convidat a fer classes de ioga o de mindfullness per vídeo conferència, i ara recentment he vist tutorials per fer panades i crespells.
També he vist la gran quantitat de suc que li treis al confinament amb les bromes que gravau i penjau a les xarxes socials.
He descobert en vosaltres, a través de la pantalleta, algun humorista que portava anys de confinament creatiu i que ara ha sortit a la llum.
Per no parlar dels vídeos de bon rotllo familiar que molts de vosaltres, pares o mares que fins fa 20 dies sempre anàveu “de crani”, us feis amb els vostres fills i filles. Els infants, aquells que, abans del covid-19, us queixàveu que no podíeu veure créixer...
Si voleu continuar llegint aquest post ho podeu fer al blog de Felip Palou, Illamón.
