cielo claro
  • Màx: 22.63°
  • Mín: 13.08°
22°

Guardiola, 'Spain sit and talk', el VAR, el relator i el joc de la gallina

'A la taula i al llit, al primer crit', diuen. Ha fet falta cridar molt per fer seure a la taula el govern espanyol.

Aquest dimecres, a La Moncloa, hi ha hagut la primera escenificació d'una taula de diàleg entre els governs català i espanyol, amb resultats més aviat pobres.

Unamuno ja va advertir que als catalans ens perd l'estètica, i ahir resultava entre patètic i empegueïdor escoltar certes anàlisis, suposadament polítiques, basades en qüestions formals com el lloc on es saludaven els presidents o la sala on es feia la compareixença posterior.

A pocs quilòmetres de La Moncloa, i just quan acabava el primer acte de la taula de governs, a l'estadi del Reial Madrid començava un interessant xoc entre el conjunt que representa les essències espanyoles i el conjunt que ara dirigeix Pep Guardiola, mestre en combinar, en la justa mesura, estètica i resultats.

El futbol és un món ple de tòpics, de frases fetes, de llocs comuns. Entre les moltes frases típiques i tòpiques que envolten el món del futbol, n'hi ha un que crida especialment l'atenció: 'sortir a guanyar'. Hem sentit centenars de vegades jugadors i entrenadors afirmant amb rotunditat que «sortirem a guanyar». I encara més cridaner, hem arribat a sentir a companys periodistes demanar a tècnics i jugadors: «sortireu a guanyar?» o «heu sortit a guanyar?»... En principi cal pensar que, si un futbolista és honest, sempre surt a guanyar. Sempre. Fins i tot en els casos en què consideres que seria una heroïcitat empatar amb un rival que clarament et supera en qualitat, categoria i capacitat, fins i tot, en aquest cas, surts a guanyar.

Ahir Madrid i City varen sortir a guanyar, però, lògicament, es varen imposar els de Guardiola, que coneix amb profunditat el rival i que, per cert, va ser qui va posar cara i veu al missatge internacional 'Spain sit and talk'.

Malgrat tot, el de dimecres, va ser el típic partit que abans de la implantació del VAR, hauria acabat guanyant el Madrid, equip especialista en el joc subterrani i magarrufes diverses.

Per tot plegat, i partint de la base que coneixem millor els nostres enemics que Guardiola als seus rivals, el nostre equip negociador hauria de saber/recordar que:

  • La taula de diàleg no és l'objectiu. Com a molt, és un mitjà.

  • Quan l'Estat espanyol publicita i posa llum i focus a una negociació és perquè no se la pren seriosament.

  • L'Estat espanyol té autèntics especialistes en enganyar i estafar els qui es pensen que han arribat a un acord amb ells. Maneja millor que el Reial Madrid el joc subterrani. D'aquí la importància del VAR. En aquest cas, el mediador o relator.

  • Una vegada asseguts a la taula de negociació, s'ha posat en marxa una espècies de 'joc de la gallina', aquell desafiament en què dos conductors circulen a tota velocitat, en direcció a un precipici i perd el que primer freni. Perd qui primer s'aixequi de la taula.

  • No es pot repetir el que (sembla) que va passar l'octubre de 2017, quan la ciutadania catalana va sortir a guanyar, mentre els seus representants polítics sortiren a... negociar.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.