Vivim en un temps molt curiós. Els avenços tecnològics han anat configurant un món molt diferent del que teníem fins ara. Com a molt, emperò, havíem convingut que els avenços filosòfics no havien funcionat al mateix ritme i que, per tant, pensàvem que érem en una situació disfuncional: no hem avançat tant en el coneixement de l'ànima humana com en la ciència que permet curar-nos, desplaçar-nos o dominar la natura. Però potser anàvem errats d'osques. Segurament estam assistint a un fenomen molt més de fons, molt més profund, molt més determinant del que havíem cregut fins ara.

Em serveix com a símptoma, a l'hora d'intentar explicar-lo, la notícia que s'ha suspès el Mobile World Congress d'enguany a Barcelona, per mor del coronavirus! Un virus sorgit en una remota regió de la Xina, a causa del comerç amb la carn d'un animaló de closca que l'ha passat als humans, s'ha carregat la punta de llança de la tecnologia del segle XXI. Una tossida de manatí ha tirat per enterra tot el 5G i tota la comunicació global.

Vivim amb tecnologia del segle XXI, però tenim el cervell ancorat al segle XIV. No hem oblidat les terribles pestes negres que varen assolar la nostra part del món. No hem tret del disc dur, ni hem pogut fer net, per molt que ara controlem la malaltia, els munts de cadàvers que varen omplir la nostra Mediterrània. Tenim ben vius en algun lloc del cos callós del nostre cervell l'arribada dels vaixells de fora, amb el perill permanent de les rates transmetent la pesta (tot i que llavors no sabíem que tot plegat venia de les rates). Potser per això, ara mateix, ens assusta tant un virus que s'ha començat a propagar a l'altra punta del Planeta?

Certament, la globalització fa que el virus en qüestió pugui viatjar molt més de pressa que en cap altra etapa de la Història. Demà el podem tenir a casa. Però, quina incidència real té? Què signifiquen les xifres? Seixanta mil persones infectades de coronavirus a la Xina, són molts? Mil cinc-cents morts és una xifra remarcable? No ho sabem si no tenim alguna magnitud amb què comparar-los. Si ens diuen que a la Xina ara mateix hi ha tres-cents mil afectats (m'ho invent) de grip i que la malaltia ha produït vint mil morts, en tendrem una perspectiva determinada. Si, en canvi, ens diuen que només hi ha cinc-cents afectats i tres morts, en tendrem una altra. El fet és que, a l'hora d'escriure aquest paper, l'afectació del coronavirus a la Xina és d'un tres per cent mil, i l'afectació de grip a les Illes Balears és d'un tres-cents per cent mil. Sobre els morts ocasionats per una i altra malaltia, ni que siga comparativament, no en puc oferir xifres, perquè no en conec.

Sembla evident que el Mobile World Congress s'ha suprimit per un atac de pànic. La gent té por a la pesta negra desconeguda que entra en un vaixell que ve de lluny. I corre a refugiar-se. Curiosament, fa ben poc s'ha celebrat un congrés tecnològic mundial a Amsterdam sense cap problema, i tampoc no hi ha cap previsió de suspendre la Fira de l'Automòbil de Ginebra. L'atac de pànic els ha passat per alt, com una nuvolada que no s'envola cap al nord.

Com es combina un estat d'ànim medieval amb una tecnologia del segle XXI? Pens que encara no hem après a fer-ho. I segurament ens costarà molt de temps arribar-hi, per mor de les disfuncions més que evidents. Com va ocorre fa mil anys, s'està reforçant un nou mil·lenarisme, fet d'alarmes sanitàries, de crisis alimentàries, de pànic per la salut... I, com passava a determinades èpoques de l'Edat Mitjana, i fins i tot del Barroc, vivim en una etapa de puristanisme profund, de marcar distàncies, de tocar-nos poc, de parlar poc, d'interactuar poc, de profil·laxi generalitzada. Ara i adès, retornam a l'Edat Mitjana com si fos el nostre cau protector. Necessitam sentir-nos segurs, i, per això, renunciam a la llibertat i renunciam al plaer. Preferim recloure'ns dins la closca, com fa el manatí quan se sent amenaçat, abans d'orejar-nos una mica (no fos que agafàssim un refredat perillosíssim). Dominam la tecnologia punta. Difonem el 5G com si res. Però una vaga amenaça sanitària sol resultar suficient per recloure'ns a casa, i ens derrota.