L'Estat espanyol duu 300 anys espoliant Mallorca i la resta de Països Catalans (excepte Menorca durant 100 anys) i tractant aquests territoris com a colònies. O en paraules dels dirigents de l'Estat, com a «territoris conquistats».

Hi ha gent que es molesta quan parlam de relació colonial, però el cert és que algunes dades de la relació econòmica actual entre l'Estat espanyol i les Illes Balears escarrufarien qualque metròpoli europea.

De fet, la realitat és tan bèstia, que comprenc que pugui resultar increïble per a molts ciutadans de bona fe que, avesats a que els polítics no els diguin tota la veritat, o, directament, els menteixin, pensen que quan es donen dades o s'explica la veritat de l'espoliació, se'ls està amagant una part de la realitat.

Com tota relació colonial, l'extrema explotació de les Illes Balears es suporta en dues potes, les habituals en aquests casos: la força que dona tenir el monopoli de l'ús de la violència i la complicitat de la classe dirigent (política, empresarial...)

No és bo d'explicar de manera senzilla, però la cosa funciona així:

• L'Estat recapta gairebé tots els impostos de les Illes Balears.

• L'Estat calcula (sempre a la baixa) els impostos que recaptarà durant un any i liquida una petita part d'aquell càlcul a les institucions d'aquí, normalment amb retard.

• Com que allò que els envia és molt poc, l'Estat ofereix una altra possibilitat: fer un préstec (dels doblers que ens hauria d'haver retornat però que no ho ha fet) al Govern d'aquí, que aquest ha de retornar amb interessos.

• Quan l'Estat ho troba oportú, decideix no enviar doblers, com acaba de passar amb la part que ens corresponia de l'IVA de l'any 2017.

• Cal tenir en compte, a més a més, que l'IVA que paguen els turistes que venen a les Balears, no es comptabilitza com si de l'haguessin gastat aquí, sinó que es comptabilitza com si l'haguessin gastat proporcionalment igual a tot el territori sota domini de l'Estat espanyol.

• Pel que fa a les inversions de l'Estat a les Illes Balears, també són una gran mentida. La xifra que surt als pressupostos aprovats no s'executa mai.

• De fet, els pressuposts executats, molts d'anys, no arriben ni al 50% d'allò pressupostat. A més a més, ja fa molts d'anys que els doblers provinents de l'Estat van a parar, gairebé en la seva totalitat a infraestructures propietat del propi Estat.

• Afegiu, a més a més, que inversions a infraestructures que es consideren 'nacionals' però que estan radicades a Madrid, no compten com inversions fetes a Madrid, sinó com si aquells doblers que queden a Madrid, s'haguessin repartit proporcionalment entre tots els súbdits del Regne d'Espanya.

• Les xifres oficials de la diferència entre allò que l'Estat recapta a les Illes Balears i allò que hi inverteix són escandaloses. Les de veres són de sedició, rebel·lió i guillotina (rebel·lió de veritat, no la de fantasia de la Fiscalia del tribunal Suprem(acista) espanyol).

• Tot això, redunda en perjudicis per a la població que habita les Illes Balears: pitjors indicadors de benestar, major fracàs escolar, menor esperança de vida...

• Tots els dirigents de partits que han governat les Illes Balears, reconeixen, en privat, l'escàndol monumental que significa l'espoliació continuada i sistemàtica a que ens sotmet l'Estat espanyol.

Resulta, però, que si qualcú, en comptes de recitar tot el rosari aquí resumit, ho sintetitza amb l'eslògan 'Espanya ens roba', hi pot haver gent que se senti ofesa.

No volem que cap persona que no forma part de l'entramat espoliador de l'Estat, se senti ofesa. I si cal deixar d'usar l'eslògan, ho farem... A canvi, sembla just demanar que tota aquesta gent que es podria sentir ofesa, denunciïn i es desmarquin, cadascú en la mesura que pugui, de l'aberrant, injust i, també, ofensiu, (mal)tracte que reben les Illes Balears de part de l'Estat espanyol.