I. Després de la declaració del vicepresident del Govern de les Illes Balears (PODEMOS) i de Més per Mallorca oposant-se a la projectada ampliació de l'Aeroport de Palma, sorprèn el cridaner silenci de la Presidenta Francina Armengol (PSOE) sobre aquest transcendental assumpte, i preocupen les declaracions de la portaveu del Govern, Pilar Costa (PSOE), defensant un "creixement [de les instal·lacions aeroportuàries de Son Sant Joan] proporcional amb les necessitats". De quines necessitats xerram? Ja estam embolicant la troca amb neollenguatges com els emprats amb l'autopista Llucmajor-Campos que el poder eufemísticament va anomenar desdoblament?
El cas és que, com les mentides tenen les cames molt curtes, per molt que el director de l’Aeroport de Son Sant Joan, Tomás Melgar, digués que Aena només planeja "actualitzar" les instal·lacions aeroportuàries, com havia avançat la Plataforma contra l'ampliació de l'aeroport de Palma, la veritat és que el projecte consisteix en una ampliació per a poder continuar absorbint més trànsit aeri, i, per tant, més turistes. Mentrestant van creixent les adhesions al "Manifest contra l'ampliació de l'aeroport de Palma”. Per un canvi de model".
II. Sorprenen moltes coses de l'escàndol de l'explotació sexual de persones menors tutelades a Mallorca. Per exemple, la manca d’assumpció de responsabilitats de tot l’entramat institucional. Dit sense embut: Ell que ha fallat ha sigut l’Estat. Però hi ha un assumpte que, més que sorprendre'm, m'escandalitza: La utilització partidària de l'assumpte que, alhora, va acompanyada d'una extensa demagògia. Per a la dreta, el neofeixisme, i alguns mitjans de comunicació i opinadors i opinadores, la defensa de debò dels drets dels menors cotitza la baixa.
¿Per què no ens demanam, tots plegats, si la societat amb les seves institucions polítiques i socials al capdavant no hauria d'haver fet més cas a entitats com ara Save the Children que, fa temps, assenyalen que, a Espanya, un de cada cinc menors sofreix abusos sexuals, i que la prostitució infantil és una xacra de grans dimensions? Idò si, sorprèn i indigna que, especialment, en el que fa referència als drets dels menors, quan el savi apunta a la lluna hi hagi tant neci que miri el dit.
III. Mentre s'obren inoportuns debats sobre la futura llei autonòmica d'educació, s'entra al joc de les provocacions del neofeixisme sobre què fa o deixa de fer el professorat a les escoles, o es promociona acríticament la Formació Possessional Dual, sorprèn que, si més no aparentment, no preocupi i no ocupi prou l'abandonament escolar primerenc. L'Enquesta de Població Activa (EPA) publicada la setmana passada fixava que el recentment acomiadat 2019 va acabar amb una taxa mitjana anual d’abandonament d'un 24,16% (28,06% d’homes i 20,29% de dones). És cert que, en els darrers anys, es va millorant (en 2015 aquesta taxa estava en un 26,71%, sent la taxa d'abandó escolar prematur masculí d’un 31,47% i el femení d’un 21,62%). S'avança, però massa lentament. Aquesta és la qüestió.
IV. No em sorprèn que determinats mitjans de pensament pro TSL (Turisme Sense Límits), comencin a reconèixer, encara que sigui bastant indirectament, l'avanç, sospit que feliçment imparable, del pensament, i del plural moviment social contrahegemònic al model de turisme extractivista. Un exemple d'això és l'últim número de la revista Hosteltur. El seu titular de portada és prou explícit: "El turismo frente a su lado oscuro". I, a l'editorial no s'estan d'escriure que “no se ha escuchado lo suficiente a la gente que vive en los lugares que son visitados por miles o millones de turistas al año". Segur que té molt d'intent de rentada de cara, però el veritablement sorprenent és que governs progressistes d'arreu i, especialment, de casa nostra, ni tan sols vulguin dissimular que una cosa és la retòrica -farcida de neollenguatges i eufemismes- sobre emergències climàtiques, i una altra és el sostenella i no enmendalla a l'impuls del TSL.
Bé, potser que tot plegat sigui la manera de xerrar de la modernitat ...
