«Rosa Parks va seure perquè Martin Luther King pogués caminar; Martin va caminar perquè Obama pogués córrer; Obama ha corregut perquè els nostres fills puguin volar» és una fórmula per explicar, resumidament, l'evolució de la lluita pels drets civils dels negres nord-americans.

L'1 de desembre del 1955, Rosa Parks va continuar asseguda mentre el conductor del bus on havia pujat li ordenava que s'aixecàs per deixar el seu lloc a un blanc.

El 20 d'agost del 2018, l'estudiant de secundària sueca, Greta Thunberg, va decidir no entrar a classe i asseure's a fora del Riksdag, cada dia, durant hores escolars, amb una pancarta que deia 'Skolstrejk för klimatet' ('Vaga escolar pel clima').

El gest de Thunberg va inspirar vagues d'estudiants arreu del món i varen començar els 'Fridays for Future'.

Més enllà d'absurds debats sobre la seva persona, Thunberg i el moviment que lidera han aconseguit situar les seves demandes al centre de l'agenda política internacional i han aconseguit victòries importants.

No sabem si hi ha temps, i prou voluntat, per aturar i revertir el canvi climàtic i les seves conseqüències catastròfiques per al Planeta. Però ningú pot negar que el moviment mundial inspirat per Thunberg ha aconseguit un important avanç en la consciència de la ciutadania i que debats sobre la necessària reducció de la producció de plàstic, la reducció dràstica de les emissions de CO2 o l'aposta per les energies renovables siguin presents en el dia a dia d'una part molt important de la Humanitat.

Greta es va asseure i els estudiants es varen aturar, perquè el Planeta pugui (sobre)viure i els humans puguem continuar avançant.