Una altra mostra de l’apassionament en qüestions toponímiques són les discussions recurrents sobre tal nom: el nom ‘autèntic’ és... Hom sol partir de la suposició que cada lloc té un nom de sempre i per tant la resta han d’esser erronis. No és exacte, a part d’erosionar-se amb tota la fenomenologia descrita en lingüística, al llarg dels segles els noms canvien, muten, ballen i boten, i un fenomen molt més popular és que qui mal entén mal respon. El resultat final és aleatori sense res a veure amb la gramàtica. De fet els filòlegs són els darrers que han arribat, i a misses dites.

Per a què els noms quedin ben fixats, més que “grossos o petits” (macro i microtoponímia, dèiem), del que es tracta és que el seu ús es generalitzi, per això és necessari que faci falta a bona part de la població o que hagi quedat ben referenciat als mapes. Quan es publica un mapa i és generalment acceptat, dels topònims que hi apareixen hom suposa que són els que hi ha hagut sempre, però no sempre és així. El que sí sol passar és que a partir del mapa la generalitat d’excursionistes i altres usuaris els accepten, els transmeten i així s’acaben de generalitzar. Els mapes de Mascaró Pasarius són els més importants en aquest aspecte. Si allà diu ‘font Cuberta’ així ho transmetrem i punt, però després apareix un llibre de Bartomeu Roig (Les fonts del terme de Lluc p. 32) on diu que abans es deia la ‘font des Poll’ i abans la ‘font des Pi’, o sigui que si el recopilador hagués passat per allà un segle abans, ara la gent aniria a omplir bòtils d’aigua a la ‘font des Poll’. Als mateixos mapes, per a la cala de la Bella Dona hi posa quatre nomes més. Això és prop de Portals Vells, que ja que hi som, diuen que seria ‘ports Alts’, que a la vegada substituiria ‘Rafalbeig’. Ordinas i Reynés, de la torre des Bosc, a sa Calobra, n’han trobat devers deu noms documentats. De vegades depèn del sociolecte: la famosíssima ‘torre de ses Ànimes’ (foto a l’article anterior), aquest deu esser el nom més generalment usat, idò pareix esser un nom turístic, rebotat de la torre des Rafal (per la rondalla de ‘Sa por des Rafal’), però el nom ‘oficial’ és torre des Verger’, mentre els banyalbufarins només diuen ‘sa Torreta’. Ací sí que hi ha una bona discussió sobre quin a d’esser el topònim ‘autèntic’.

Al mapa del Cardenal Despuig pareix que s’equivocassin amb el “puig Major”, ja que anomena així l’actual Massanella (tot i què dibuixat massa prop de Tossals), mentre al conegut actualment com a tal li posa ‘puig d’en Torrella’. La cosa és que al segle XVIII els puigs encara tenien molt poca importància, la majoria no tenen nom propi sensu stricto, sinó que els anomenam, encara ara, ‘puig de...’ la possessió on pertanyien, i allò de ‘major’ depèn si ho mires des de Sóller o des d’Inca. Al llibre de cases de neu de Gorrias trobareu mitja dotzena de noms més. Barceló i Combis a la Flora de las Islas Baleares, p. 218, diu que el xuclamel de penyal es fa al “Puig m. de Torrella” i al “Puig m. de Massanella” a més del misteriosíssim “puig de s’Arracay” que no sé si algú mai més l’ha trobat, al puig aquest. Ja serà al segle XX, amb els usos excursionistes i militars principalment, quan el “puig Major” es fixa de manera inequívoca.

Conta l’Arxiduc que “el camí... quasi davant l’església de Portals [Nous] puja fins a l’alçada del puig de ses Creus... i domina amb la vista la coma de s’Arc, anomenada així per un petit arc natural [foto de capçalera]” (Les Balears, volum V, p. 15, ed. Grup Serra). A part de l’arc de referent la resta també és inequívoc: la coma de s’Arc [I] esmentada és la que ara es més coneguda com a ‘coma de s’Hostalet’ (la que ha quedat enmig de la Costa d’en Blanes), però ara ja tenim la coma de s’Arc [II] que ha botat uns quants comellars fins situar-se just damunt Bendinat i, segons els mapes de l’ING, la coma de s’Arc [III] encara ha botat dos comellars més, situant-se el darrer de Calvià: el que a la part de baix ja és Palma. En els dos darrers casos no hem trobat l’arc de referencia. A part, aquell “puig de ses Creus” amb Mascaró Pasarius ja va passar a “pi de ses Creus”. El pi es va morir però es va quedar de “genèric orogràfic”. En aquests casos, encara suposant que “tothom ho diu” (jo no ho crec) seria més útil la ultracorrecció, però quedi clar que no és una proposta, ara no tenc ganes tornar a rebre.

...I qui mal entén mal respon, i pitjor transmet: segons Gorrias (Les cases de neu... p. 168) a un avenc que servia de casa de neu li deien “La ben situada”, i això que era en un dels llocs més enfora de remeis i més horribles per fer feina. Pareix esser que el “topònim” surt d’un manuscrit on diu “la casa de neu dita l’avenc [,] situada...”. La coma és meva i per això serveixen els claudàtors ([]). De res.