Nadal dual

En paral·lel a la bogeria consumista, que no sempre aporta aquella satisfacció que d'entrada se li pressuposava, frustrant les expectatives inicials, es viu alhora i davant els nostres nassos un altre nadal. El dels que no es poden permetre formar part d'aquest festival d'àpats, reunions familiars i socials sovint forçades, concentrat en dues intenses setmanes. El dels sensesostre, famílies sense recursos, persones grans que viuen soles passant fred en habitatges precaris després d'haver pencat tota la vida, etc.

La gran part de la societat que sí que participa d'aquesta llarga col·lecció d'esdeveniments, és com si perseguís una sensació d'identificació i pertinença a una comunitat humana sòlida i estable on poder identificar-se i pertànyer. Repte difícil, en un temps on gairebé tot és líquid, com ens ensenyà el gran Zygmunt Bauman. I, a la vegada que se cerca aquest refugi temporal, en el dia a dia, se segueixen pautes oposades al que es coneix com a esperit nadalenc.

Així, atenint-nos a les dinàmiques socials i econòmiques habituals, no sembla gaire coherent la celebració d'aquestes festes si no és per veure aquelles persones amb qui realment et plau reunir-te i que, per diferents motius, només coincidiu per a aquestes dates. I permetre't algun caprici que no et permetries la resta de l'any. A part d'això, any rere any, la celebració sona a contradictòria fugida cap endavant.

Aleshores, resulta inevitable preguntar-se quin seria el resultat de dedicar només una part dels esforços, diners i energies per a celebrar aquestes festes, a capgirar costums i tradicions oposades als seus valors, i aquestes si, sincerament arrelades. Amb l'objectiu de tenyir una micona la resta de l'any d'allò que hauria de ser l'essència del nadal.