Que quedam astorats quan assistim a debats electorals o sé si solament és patrimoni dels independentistes i als unionistes també els passa el mateix. Com que no em puc posar dins la pell d’aquests darrers, no em queda més remei que dir que no ho sé. Així que jo em referiré al que em sembla que passa als cervells de “la unidad de destino en lo universal”. Resulta que el Paco Marhuenda, aquell que a un programa de la Sexta, fa temps que no he vist aquest programa, però un temps, semblava com si fos déu, ja que ho sabia tot, sempre movia el cap quan els altres parlaven, i sempre volia puntualitzar, però, ai carai!, sempre era per defensar idees de la dreta. ´Resulta que aquesta persona és el director d’un dels diaris dels règims dretans, de La Razón. Aquesta persona ´que es veu que pensa visceralment, té obsessió i mania contra l’independentisme, especialment contra Puigdemont, al qual acusa de tots els mals o els petits avenços dels qui defensen el dret a decidir. Llavors el tal Marhuenda ha declarat que vol que al Principat de Catalunya, ell tan sols diu Catalunya, guanyi les eleccions del 10N Esquerra Republicana. Ell pensa que amb aquesta victòria, ERC extingiria l’espècie malèfica i tèrbola que és Puigdemont. Vol que l’exiliat sigui enviat a la paperera de la història, perquè no faci més el mal, el mal en sentit estricte.

Llavors tenim el president en funcions Pedro Sánchez, que diu que vol ser progressista, però que assumeix els principals punts que defensa o ha defensat la dreta, quan parla de Catalunya. Com que la dreta, obsessionada aprofita per atacar-lo pel fet que no ha estat capaç de resoldre el problema català, ell es defensa i contesta, com a mínim per acontentar molts dels seus votants, mesures que són patrimoni de la dreta obsessionada, .per exemple, prohibir fer referèndums, qüestió que havia despenalitzat Zapatero; també defensa la implantació a totes les escoles d’una assignatura sobre Espanya, exactament el que va proposar en el seu dia José María Aznar (ells contínuament acusen els independentistes d’adoctrinar, i això és el que ells volen fer sense cap tipus de remordiment. Tenc els llibres dels anys 50 de “Formación del Espíritu Nacional”, on es defensava Espanya com a “unidad de destino en lo universal”. Deuen voler reeditar aquells llibres. Sánchez també ha afirmat que obligaria la Corporació Catalana de Mitjans a triar els òrgans de govern per dos terços del Parlament, fet que ja passa i que es veu que ell ignora (per això, la dreta afirma que ells tancarien les televisions autonòmiques, segurament només les que fan acudits sobre la unitat d’Espanya). El desig d’atacar l’independentisme és tan gran, que això ha fet que el president en funcions actual hagi pegat una patinada de “xampions”. Ha estat quan en un debat a una les televisions espanyoles, Antena 3, La Sexta, etc., va afirmar que ell duria Puigdemont a Espanya perquè el tancassin a una presó espanyola, sense dir com ho faria. Per això se li ha pogut demanar si encapçalaria una patrulla de “Geos” i el segrestaria, descendint amb helicòpter al pati del domicili del president català. Per defensar-se dels atacs per la dreta i per l’esquerra ha tornat pegar una gran travelada, quan s’ha volgut defensar dient que aconseguiria que la fiscalia encertàs amb la petició de l’extradició. Quan se li ha parlat de manca de democràcia i si no hi havia separació de poders, s’ha volgut defensar dient que el Govern era qui nomenava el fiscal general, i finalment, quan se n’ha adonat dels disbarats que havia dit, s’ha justificat amb l’estrès que produeixen tants de maldecaps i les properes eleccions.

Per aquesta raó, també el partit d’extrema dreta, Vox, pel fet d’anar abraçat a la bandera espanyola, ha pogut defensar propostes properes al feixisme, sense impediments, també per ser un partit totalment contrari a l’independentisme, que vol il·legalitzar els partits que defensin la independència, i amb l’ajuda del PP i dels “Cs”. D’aquesta manera ha pogut exposar aquest perillós programa d’extrema dreta sense gaire oposició: han criminalitzat els immigrants, han atiat la por a l’efecte crida i han atacat les polítiques contra la violència masclista.

En una paraula, escoltar tertulians de dretes ha estat un exercici d’experimentació i comprovació de conductes obsessives i compulsives contra els qui, apel·lant a la llibertat i a la democràcia han volgut o volen exercir un dret reconegut internacionalment, que és el dret a decidir.