Com que en Marchena o algú dels seus ja l'havia filtrada als mitjans de comunicació (vaja jutges, que poden fer il·legalitats tranquil·lament sense que ningú els en pugui demanar comptes!), ja feia un parell de dies que coneixíem la sentència del Tribunal Suprem als presos polítics catalans (no sé si dels líders socials també n'hem de dir "polítics presos", segons la Junta Inquisitorial Central). No per això la certesa de la sentència ha estat menys colpidora.

El que em sorprèn és el poc èmfasi que es fa en una qüestió que per mi és totalment fonamental: la de la legitimitat. Tenia legitimitat, el Tribunal Suprem espanyol, per jutjar els líders catalans? (De legalitat, ja està clar que sí, i de força bruta també. Però, de legitimitat, també?). Des del meu modest punt de vista, des del Primer d'Octubre de 2017, el Tribunal Suprem espanyol no té cap legitimitat per jutjar els líders catalans. El poble català el va desautoritzar en referèndum. Així de clar. La sentència, per tant, fos la que fos, era de bell principi il·legítima. Com ho era tot el judici-farsa a què el Suprem va sotmetre els líders segrestats (i, per afegitó, els seus dos milions i mig de votants).

El judici ja estava viciat d'origen. Era il·legítim. La pantomima posterior no ha de tenir gaire importància, si tenim en compte aquest fet fonamental. La farsa es va desenvolupar davant els ulls del món: tothom va poder veure les defenses sense poder exercir la defensa, les imatges que es veien quan a en Marchena li rotava, la parcialitat dels magistrats, l'animadversió envers la llengua catalana, la manca de drets per part dels acusats, la violació sistemàtica de drets fonamentals... Tot això farà que, esperem que en el termini de menys de dos anys, el Tribunal d'Estrasburg arregli l'esguerro. Qui rescabalarà els presos dels tres o quatre anys que hauran passat a la presó, quan Estrasburg els alliberi? Com podrà el Regne d'Espanya compensar-los del temps que els ha robat a ells, a les seues parelles, als seus fills, als pares, als amics?

Estic convençut que, en el futur, facultats de Dret de tot el món estudiaran, com a cas pràctic, aquest judici davant el Tribunal Suprem, un judici en què el divorci entre la legalitat i la legitimitat ha estat totalment manifest. Ara només esper que la nostra resposta com a ciutadans estigui a l'alçada de les circumstàncies.