Aquest mes d’octubre ha començat amb sang. Sang del poble kurd, atacat per les forces turques, abandonat pel President Trump, dels EUA. Sang innocent, sang d’infants, de dones, de guerrilleres i combatents. Un poble que ha combatut l’ISIS i el gihadisme, aliat amb l’exèrcit nord-americà, ara abandonat a la seva sort. I a més l'impresentable Erdogan amenaçant els governs europeus amb l’apertura de les fronteres i la suposada «invasió» de milers de refugiats que mal viuen a les seves terres, si reaccionen amb mesures contra Turquia.

Un octubre que es farà pública la sentència als presos polítics Jordi Sánchez, Jordi Cuixart, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Carme Forcadell, Dolors Bassa, Jordi Turull, Joaquim Forn, Josep Rull. Diuen que dilluns 14, ahir per vosaltres, demà per mi mentre escric l’article setmanal.

La indignació recorrerà l’ànim de les persones demòcrates, en conèixer-la. Perquè no pot ser mai justa una resolució que condemna a presó persones demòcrates que volgueren dur endavant les seves idees polítiques, empeses amb força per la mobilització de la gent. No ho oblidem, durant anys les manifestacions als carrers de Catalunya a les diades dels onze de setembre, han estat un exemple d’organització, de voluntat popular que no s’ha donat en altres llocs de l’Estat, amb l’excepció d’Euskal Herria fa alguns anys. Una expressió d’una societat conscient que desitja un altre futur.

Una indignació que s’haurà traslladat als carrers de manera pacífica. Perquè som molts, més dels que es pensen, que creiem que l’única solució a l’encaix de Catalunya dins l’Estat espanyol s’ha de fer sobre la base del diàleg i el reconeixement al dret a decidir lliurement el futur.

El contrari ens acosta més encara al model del Sr. Erdogan, sí el representant del govern de Turquia, que empresona representants del poble elegits democràticament, tanca mitjans de comunicació, empresona els opositors siguin periodistes, funcionaris, professors... I a la vegada ens allunya dels estats europeus que segueixen astorats la no resolució del conflicte català.

Tota la nostra solidaritat cap a les persones tancades a la presó per les seves idees polítiques, tan legítimes com qualsevol altra. Tota la nostra solidaritat cap a les seves famílies, que pateixen la seva absència, que no poden compartir la seva vida.

Tota la nostra solidaritat cap al poble kurd que pateix l’agressió armada de l’exèrcit turc. Cap a tantes persones que sofreixen la pèrdua dels seus familiars, de les seves amigues, dels seus companys i companyes de lluita.

Vivim uns dies del mes d’octubre sagnant que ens dol i ens commou com a persones demòcrates, solidàries amb les persones que pateixen la injustícia. La injustícia d’aquí de l’Estat espanyol, la injustícia de l’Estat turc amb armes de destrucció de vides humanes.

Indignació, solidaritat, que ens fonamenten una vegada més el ferm compromís en la lluita per transformar aquesta societat.