Primer va ser la mentida de qualificar la cartera Llucmajor-Campos de "Carretera de la Muerte". Seguidament, algú declarà, amb una manca de dignitat i seny fora mida, que no volia tenir morts a les seves espatlles. Després, quan la Plataforma Antiautopistes va posar en dubte que el Consell de Mallorca tingués dobles per pagar les obres, l'administració insular va ser incapaç -i encara ho és- d'aclarir amb transparència i, diguem-ne, "bon govern" què punyetes passa amb els euros del "Conveni de Carreteres". Tot plegat ha anat acompanyat de molta propaganda sobre la necessitat de la dita autopista –perdó, desdoblament amb macro rotondes (sic)-, propaganda i més propaganda tot i que el Pla Director Sectorial de Mobilitat de les Illes Balears, aprovat inicialment el mes de juny de 2018, va en una lògica totalment contrària i, si no record malament, res diu d’ampliació del nombre de carrils de les infraestructures viàries ja existents. Tanmateix l’episodi més sonat de mentides va ser aquell anunci de reducció del projecte ja iniciat que, segons el PSIB-PSOE, MÉS per Mallorca, i PODEMOS, ja havia "redimensionat" el del PP.

La traca final -de moment!- ha sigut la denúncia de la Plataforma Antiautopistes entorn de la utilització d'escòries. Els vuits i nous, i les cartes que no lliguen del Consell de Mallorca, la Conselleria de Medi Ambient i Territori (i Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears) en aquest assumpte és d'antologia. Són tantes les contradiccions, les mentides, i les mitges veritats que m'és imposable fer-ne un resum. En qualsevol cas els mitjans de comunicació n'han parlat prou, i, per si de cas, aquí teniu la informació de la Plataforma Antiautopistes sobre aquest assumpte i d'altres.

El cas és que la història per a no dormir de les escòries -tot i no ser exactament el mateix- m'ha recordat aquella campanya de "No volem ser el femer d'Europa" que, val a dir-ho, cada cop que veig les obres s'ajunta amb el record de la més antiga campanya de "Qui estima Mallorca no la destrueix". Aquests darrers dies la imatge de la megarotonda ha sigut força colpidora! Em permetran, senyores i senyors que governeu en el Consell de Mallorca, que els reclami coherència amb els continguts aquestes campanyes que, no ho oblidin, són patrimoni de la lluita –que és “llarga i constant”- per una Mallorca socialment i ecològicament decent.

Vet aquí el que crec és una crida molt compartida per la ciutadania mallorquina "progressista": atureu l'autopista de les mentides, del malbaratament de doblers públics. Atureu l'autopista tòxica territorialment, mediambientalment, i humanament. Atureu la toxicitat d'aquesta macro -i del tot innecessària- obra viaria per a la credibilitat de les forces "progressistes" de casa nostra. Si voleu, hi sou a temps, però no us en sobra molt de temps. Rectificar és cosa de savis, i, alhora, és possible. Certament aturar l’autopista és més laboriós que mantenir la inèrcia dretana-asfaltadora sense límits en el departament de carreteres del Consell de Mallorca. Aturar és, en aquesta ocasió, una actuació valenta o, millor dit, intel·ligent. Seria, al cap i a la fi, un fet de política transformadora.

Atureu una autopista que segueix aplaudint el "trifachito"; fet i fet, no deixa de ser un mal tràngol de la dreta, molt dreta, i extrema dreta no poder estar al pont de comandament de l'execució d'aquesta maleïda obra. Atureu l'autopista que resta qualsevol credibilitat a una nova política de mobilitat coherent amb la crisi ecosocial en la que Mallorca està immersa.

Si no record malament, fou Eduardo Galeano qui primer va fer referència a una clàssica i celebèrrima consigna, amb un afegitó que, diguem-ho així, la modernitzava. En una paret d'una ciutat llatinoamericana (Bogotà, crec), algú havia escrit: "¡Proletarios de todos los países, uníos! (Último aviso)". Parafrasejant-la, hom podria dir: Atureu l'autopista (darrer avís).